VISA POUR L’IMAGE

Fa més de vint anys que pel setembre s’organitza a Perpinyà la manifestació «Visa pour l’image». Tots els intel·lectuals principatins i parisencs acudeixen al peu del Castellet i s’extasien davant de fotografies.

Confessi que mai no he compartit aquest entusiasme. Cada any, la presència de la nostra llengua s’hi fa més anecdòtica malgrat que s’estarrufin a l’Ajuntament. Allò que més m’empipa en aquests reportatges és el conformisme que destil·len, llur devoció al políticament correcte.

Crec que enguany hem aconseguit el cim amb una exposició de fotos dedicades a l’Àfrica del Sud i realitzades per un fotògraf de cuyo nombre no quiero acordarme. Mostraven uns comandos d’afrikaners disposats a entrar en guerra contra el poder negre. A cada foto recordaven que procedien dels Països Baixos, sense precisar que la data de llur instal·lació es remunta al segle XVII.

Per denunciar l’ideari d’aquests feixistes, el fotògraf afirma, al peu d’una foto, que una família de blancs ignora el nom de la criada negra que treballa a casa seua des de fa sis anys… A qui ho faran creure? Com diuen els vells pagesos del Rosselló, «te voldrien fer creure que la mare de Déu se deia Joana».