THOMAS COOK

A la manera de Thomas Cook, podria dir que «us escric des de l’altra punta del món». Us escric des de la Catalunya àrtica, on parlem un llenguatge fossilitzat, heretat dels mamuts.

Sense caure en els tòpics dels catàlegs disponibles als avions i a les agències de viatges, la bellesa del Rosselló i de totes les comarques de la Catalunya Nord en general és aclaparadora. Quin racó d’Europa ofereix aquesta varietat de paisatges en un espai tan reduït? Passeu amb dues hores de les vinyes acrobàtiques de la Marenda als estanys del Capcir.

L’amant de les arts no pot evitar de visitar algunes joies del romànic català i del barroc. Ara els catalans del nord fan rotondes i supermercats; en un altre temps esculpien claustres màgics, fràgils com la felicitat.

Perpinyà, amo benvolent, dirigeix com pot aquesta orquestra de garrigues, vinyes i capelles perdudes.

La llengua catalana sembla que s’hagi envolat per sempre com les fades dels vells contes. De tant en tant, en alguna clariana, us apareixerà un follet sota la forma d’un pagès que us enlluernarà amb un català repicat, pinyat i gustós com els millors capítols de Ramon Muntaner. Qualque minyoneta màgica sabrà encara retrobar els mots de les padrines d’antany.