RESTAURANTS

Aquesta guia sentimental de Perpinyà no pot rivalitzar amb llibres immemorials redactats per equips d’especialistes, com la Guia Michelin o Gault et Millau. Tampoc he seguit cap formació de gastronomia o d’enologia. Només sóc de vida, i m’acontentaré de parlar-vos de restaurants on m’agrada menjar sense que hagi de travessar episodis diarreics. Potser ens hi trobarem.

Perpinyà de nit

RESTAURANTS CLÀSSICS

El Mas Rombau (en francès, Mas Rombeau)

M’agrada molt aquest lloc. Amb una mica de sort us acolliran els paons que deambulen de l’hort a la cabina de telèfon anglesa. Un home, discret i robust, vigila l’aparcament per evitar les males sorpreses. Travesseu un pati, molt plaent a l’estiu, i passeu davant d’una gran maqueta de fusta del Castellet. Entreu-hi, sempre hi trobareu entaulat el senyor de La Fabrègue. El comte (no sé si té la sang blava, però es desplaça i s’expressa amb tanta elegància que es mereix que li diguin comte) és un catalanista de llengua francesa. Al sostre desfilen els articles d’un decàleg dels drets lingüístics dels catalans. Molt simpàtic tot plegat, però tot és escrit en francès… Misteris de l’ànima humana…

El restaurant, instal·lat en un antic celler, evoca una catedral wagneriana. Us recomani els cargols, el magret d’ànec, els gelats i sobretot els babas au rhum, triomfadors com els pits de Gina Lollobrigida a Salomó i la reina de Saba… El comte sap cuidar els detalls. Tot és elegant, lleugerament passat de moda, i les cambreres, delicioses. Sempre s’hi radien les mateixes músiques. L’inoblidable disc en castellà de Nat King Cole i velles cançons de Maria del Mar Bonet. Un darrer consell: si no esteu sol, cal que un comensal se sacrifiqui i no begui gaire. Els gendarmes, sense imaginació, solen esperar a la rotonda que duu al camí de Sant Bernat. Val més que no els parleu de mi. El darrer cop que em van controlar, en lloc d’ensenyar-los la documentació, vaig allargar la meua targeta dels amics de Luis Mariano.

El nom de Rombeau és el nom actual que s’ha donat al mas que abans es deia Mas Cabaner. El nom del mas prové de l’antic terme que posava Rombau molt a prop.

, 2 avinguda de la Salanca, 66000 Ribesaltes

b des de França, 04 68 64 35 35; des de fora, 00 33 4 68 64 35 35

V No cal que reserveu. Obert tota la vida.

Le Clos des Lys

Aquest restaurant és una de les millors adreces de Perpinyà malgrat la seua situació gens agresta entre dues rondes, on s’han concentrat tots els tallers de la vila. És curiós com tots els oficis urbans reconstitueixen espontàniament els gremis medievals. En un contrafort del serrat d’en Vaquer, Le Clos des Lys s’esplaia en un jardí andalús com a les operetes de Francis López. El menjador no té ni la classe ni l’elegància del Mas Rombau, però la cuina francesa hi és fina i no desdiu de la tradició. La rebosteria sempre m’hi ha semblat excepcional. Hem de saludar el personal, eficaç, somrient sense compliments inútils.

, 660 camí de la Fossella (chemin de la Fauceille), 66100 Perpinyà

b des de França, 04 68 56 75 00; des de fora, 00 33 4 68 56 75 60

www.closdeslys.com

Laurens’o

Un dels millors restaurants italians que conec, i això que vaig viure vint-i-cinc anys a Niça. Tots els productes són casolans i exquisits. Us recomanaré particularment les tagliatelle alla carbonara i els babasxops de rom.

, 5 plaça dels Peluts (place des Poilus), 66000 Perpinyà, a la vora de l’escola Jean Alio

b des de França, 04 68 34 66 66; des de fora, 00 33 4 68 34 66 66

V Tancat a l’estiu quan obre la seua sucursal de La Pyrezzeria (6 carrer de Cerdanya, 66140 Canet).

El Jaumet

Entrant al jardí del rei René, penetrareu en el regne del kitsch, amb les quatre barres pintades a totes les taules. A la paret a l’esquerra, en René ha penjat antigues eines: bigossos, escocelleres, aixades, cues d’olendra, un aper (arada) de ferro, collars de cavalls.

Sap català, però per culpa del seu llarg exili a París, on feia de comissari, el té un bri rovellat. Al Jaumet, nom d’una varietat de raïm blanc que madura cap a Sant Jaume (25 de juliol), heu de menjar obligatòriament l’especialitat de la Dany, un préssec barrejat amb tonyina. Sota els pins on juguen gats i esquirols, la vida és harmoniosa. Si ho hi ha gaire gent i enteneu la seua barrejadissa catalanofrancesa, en René, després de cuinar-vos llonganisses, magrets i botifarrons, us explicarà anècdotes sobre els famosos que ha conegut, com la malaguanyada Dalida i Serge Gainsbourg que, a l’hora que els darrers taxistes anaven a jeure, aturava les camionetes de la policia perquè el portessin a casa seua, a la Rue de Verneuil, on tocava cançons entre dos aperitius a punta d’alba.

Alguns dies us podreu creuar al Jaumet amb Alain Delon, himself. Com molts amics dels animals, el gran actor ha llegit el llibre sobre el ca Mambo, torturat per brètols, que en René i la seua dona van recollir abans d’escriure la seua història. Uns lectors vénen de Bèlgica i del Quebec, tan llunyà. Mentre assaborireu una copa del cartagena d’en René, el gosset, agraït, us farà companyia.

, 2 carrer Montesquieu (rue Montesquieu), 66600 Espirà de l’Aglí, a la vora de l’escola Jean Alio

b des de França, 04 68 62 93 60; des de fora, 00 33 4 68 62 93 60

V Obert tot l’any.

RESTAURANTS BARATS

Si voleu menjar bé sense arruïnar-vos, us recomani aquestes tres adreces.

Cobas Café (Coves Cafè)

L’Alain, antic cuiner de Le Rallye, adreça mítica a Perpinyà trenta anys enrere, us servirà una cuina familiar i senzilla de gran qualitat. Les seues especialitats són les boles de picolat i, sobretot, l’andouillette, una mena d’embotit francès. No puc estar-me de citar aquest estirabot d’Édouard Herriot, tres vegades president del govern francès i batlle de Lió de 1905 a 1940 i de 1940 a 1957:

«La politique c’est comme l’andouillette. Il faut qu’elle sente la merde mais pas trop» (Això de la política és com l’andouillette. Cal que faci olor de merda, però no gaire).

Francament, el pastís Tatin amb nata de l’Alain val el viatge.

, 9 carrer del Ruixim (9 rue des Embruns), 66000 Perpinyà

b des de França, 04 68 59 29 83; des de fora, 00 33 4 68 59 29 83

No cal que reserveu, llevat dels dijous, quan l’Alain prepara algun plat exquisit.

Crescendo, cafeteria del supermercat Carrefour

Aquesta cafeteria proposa un menjar molt bo. Sempre hi han manifestat simpatia per la llengua catalana, i al tiquet us diuen «Bon profit!».

, Carretera de Canet, 66000 Perpinyà

b des de França, 04 68 67 18 17; des de fora, 00 33 4 68 67 18 17

Moustache Pub

Menjareu una cuina familiar i barata sota velles fotos de Nova York. Amb les postres, l’especialitat de la casa és el bistec tàrtar. Demaneu que hi afegeixin una salsa amb pebre.

, 2 carrer Louis Joseph Gay Lussac, 66300 Cabestany

b des de França, 04 68 66 50 49; des de fora, 00 33 4 68 66 50 49

RESTAURANTS EXÒTICS

Si us cansa tanta cuina francesa o catalana, us queden aquests dos bons restaurants exòtics.

New Delhi

Possiblement, un dels millors restaurants indis de França. La mestressa us explicarà detalladament la composició dels plats. La cuina hi és deliciosa. No oblideu de tastar la beguda que apaivaga el canyó després de tantes espècies. No recordi com es diu. La mestressa sabrà orientar-vos.

, 18 avinguda del General De Gaulle, 66000 Perpinyà

b des de França, 04 68 34 89 38; des de fora, 00 33 4 68 34 89 38

New Asia

Segons Antoni Puigverd, «no corresponde al tópico refinamiento francés». El bufet lliure és una delícia. L’amo, natural de Saigon, parla un francès tropical de qualitat. Sempre ha manifestat un interès real pel català i s’acomiadarà dient «adéu». Si podeu passar-hi en temps nadalencs, el pessebre us entendrirà, amb el seu accent asiàtic. El 10% dels vietnamites són catòlics. La majoria vivia al nord del país abans la guerra d’Indoxina (1946-1954). Molts fidels van fugir del Tonquín el 1954 per instal·lar-se a la Cotxinxina abans de refugiar-se, l’any 1975, als Estats Units o a l’antiga metròpoli. L’amo no us explicarà pas les seues desgràcies. Amb dignitat i un somriure, us agrairà la visita.

, 8 carrer Camille Desmoulins, 66000 Perpinyà

b des de França, 04 68 34 69 57; des de fora, 00 33 4 68 34 69 57