EL PARLAR DE PERPINYÀ

1. EL CATALÀ ÉS UNA LLENGUA

Aquesta guia no pot descriure totes les subtileses de la variant rossellonesa de la llengua catalana. Existeixen llibres excel·lents sobre el tema, com Els parlars catalans de Joan Veny o el Vocabulari rossellonès del malaguanyat Renat Botet. Si bé l’ús de la nostra llengua recula d’una manera inquietant des dels anys 1960 i ens amenaça amb una substitució lingüística com a Alacant, la gent de Perpinyà i de la Catalunya Nord sap que la llengua històrica del país és el català. No se li coneix cap altre nom que català. Els occitans, en canvi, tenen el mal costum d’anomenar la seva llengua patois. Fins i tot a Malhana, pàtria de Frederic Mistral, els vells t’expliquen que parlen patuès. Per ells, el provençal és la llengua del poeta. A la Catalunya Nord no se li acudiria a ningú.

2. LES DIFERÈNCIES ENTRE EL CATALÀ DE PERPINYÀ I EL DE BARCELONA

A Perpinyà parlem la mateixa llengua que a Barcelona, però hi ha una infinitat de diferències. Petites i sense importància, gràcies a Déu. La primera discrepància és en les lletres i, u i la negació pas.

a) La desinència -i a la primera persona del present i de l’imperfet de l’indicatiu, així com al condicional.

Exemple: Parli català perquè el parlavi amb el padrí quan eri pitit. > Parlo català perquè el parlava amb l’avi quan era petit.

b) La o tònica pronunciada u: A la tardú fa calú al Canigú.

c) La negació es fa amb pas: A Perpinyà tenim pas metro. > A Perpinyà no tenim (pas) metro.

El nostre català és, per simplificar, un empordanès arcaic ple d’occitanismes i de gal·licismes. Gairebé totes les realitats posteriors al tractat dels Pirineus les hem manllevat al francès, mentre que, al sud, heu seguit el patró castellà.

A la Catalunya Nord tornareu al bressol, a les arrels de la llengua. Una frase com Vol que li arregli l’habitació? aquí es diu Voleu que vos adobem la cambra? No trobeu deliciosos aquests girs?

La major part de les paraules que us estranyaran no són franceses, sinó occitanes.

3. QUINA LLENGUA PARLAREU AMB LA GENT DE PERPINYÀ?

Abans de tot, no parleu francès d’entrada sense comprovar si el vostre interlocutor entén el català. Tindreu moltes sorpreses agradables. Si no us comprenen, podeu passar al francès o a l’anglès si sabeu aquestes llengües. Eviteu de parlar en castellà si l’interlocutor no el domina i continueu parlant català lentament. Per a un francès, el castellà, el català o l’italià presenten la mateixa dificultat.

Si us trobeu amb un catalanoparlant, recordeu que no sou al Principat, sinó en una altra terra catalana. Parleu a poc a poc. Articuleu i eviteu les castellanades de cada dia. Tracteu la gent de vós i bandegeu el vostè.