ESPECIALITATS CULINÀRIES

Costelles de xai amb verdures

S’ha observat manta vegada que les persones aculturades perden la llengua i l’accent del país natal i sovint conserven només la cuina dels orígens familiars. El sentiment identitari català no va més enllà del rugbi i de la sardana, però les tradicions culinàries perduren. Eliade Comelade, papessa de la cuina catalana, hi ha dedicat moltes obres. Les podeu consultar. Entre les obres disponibles, us recomani La cuina catalana del Rosselló i els seus vins (GREC, 1986).

Aquesta guia no és pas un llibre de receptes. Només esmentaré les especialitats locals.

La cargolada (al Rosselló els cargols es mengen cuits amb unes graelles damunt una brasa de sarments), l’ollada, les boles de picolat (mandonguilles de carn picada), la bullinada (la nostra bullabessa), la truita pasqual, les bunyetes (bunyols, de la talla d’un plat; els dediquem un apartat a sota), les rosquilles (petit bescuit rodó, en forma de corona i amb gust d’anís).

Heu de comprar les rosquilles en aquestes dues adreces. Les altres us decebran…

Pastisseria Touron

, 6 placeta d’avall, 66150 Arles de Tec

b des de França, 04 68 39 10 47; des de fora, 00 33 4 68 39 10 47.

V Oberts de dimarts a dissabte, de 7.30 a 12 h i de 15.30 a 19 h; diumenge, de 7.30 a 12 h i de 16 a 19 h. Dilluns tancat.

Pastisseria de Guillaume Pruja

, 660 carrer de Fontfreda (Rue Fontaine Froide), 66100 Perpinyà

b des de França, 04 68 51 21 00; des de fora, 00 33 4 68 51 21 00

MÉS PASTISSERIES

Un cop més, no faré amics. La pastisseria catalana, comparada amb la francesa, és poca coseta. Si no em creieu, visiteu algunes de les pastisseries de Perpinyà i ja en parlarem.

Espi

La història de la casa Espi podria ser l’objecte d’una novel·la o d’una pel·lícula. El besavi Espi venia del País Valencià. Es va installar a Orà per fugir de la misèria. A Algèria no es va fer ric i venia xurros en una barraqueta de la Rue d’Arzew. El 1962, la família es va refugiar a Perpinyà, on va prosperar. Des del 1970, la casa Espi és tota una institució. Podreu beure-hi te i menjar dolços o gelats, llegint un diari amb el Castellet com a veí.

Espi Perpinyà

, 43 bis, Quai Vauban, 66000 Perpinyà

b des de França, 04 68 85 39 38; des de fora, 00 33 4 68 85 39 38

Espi El Voló (Le Boulou)

, 16 carrer d’en Cavaillés, 66160 El Voló

Espi Cabestany

, 4 avinguda Ambroise Croizat (rotonda de la clínica Médipole),

66330 Cabestany

Espi Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer)

, A la galeria del supermercat Intermarché.

24 avinguda dels Alets Rojos (Avenue des Flamants Roses), 66700 Argelers de la Marenda

Le vieux Fournil – El forn de Malloles

Una de les meues adreces preferides, on és molt fàcil aparcar. Podreu trobar-m’hi els diumenges entre les onze i migdia. Us recomanaré que tasteu els opéras plens de duplicitat. Menja que menjaràs, llisca, llisca, i, quan te n’adones, el mal és fet. T’has engreixat. Els pastissets amb maduixes, lúgubres perquè no és mai la bona temporada. Els éclairs de xicolata que em recorden el menjador de l’escola Painlevé, la meua escola durant la infantesa a Massy. Un petit albanès, refugiat gastronòmic, perdut en aquesta pastisseria del barri de Malloles Déu sap per què. Els Paris Brest que et donen ganes d’agafar el tren. El pastís rus, fi com un vers de Puixkin, i per fi, les religieuses, escapades d’una novel·la de Diderot, arrogants com una noia de setze anys, segura de la seua venustat.

Le vieux Fournil – El forn de Malloles

, 84 avinguda Victor Dalbiez, 66600 Perpinyà

b des de França, 04 68 56 89 60; des de fora, 00 33 4 68 56 89 60

LES BUNYETES

Si voleu menjar bones bunyetes, us recomani aquestes adreces:

Pastisseria Sánchez

, 1 carrer del Pontet, 66080 Cànoes

b des de França, 04 68 56 58 75; des de fora, 00 33 4 68 56 58 75

Pastisseria Miras

, 13 carrer de Sant Jaume (13 rue Saint Jacques),

66500 Vilafranca de Conflent

b des de França, 09 75 73 68 19; des de fora, 00 33 9 75 73 68 19

Quan era petit, vivia França endins. Passava quasi totes les vacances a Nils perquè els meus pares enyoraven el país. Alguna tradició acompanyava cada temporada. Nadal i les festes de cap d’any, juny i la collita dels préssecs i dels abricots (albercocs). En arribar les veremes, tan importants al Rosselló, me’n tornava França endins. Aquest retorn m’entristia i m’agradava, perquè em permetia d’escapar-me dels treballs de la vinya. Volia preservar les mans de la clavada de les estisores i les botolles. Abans de Pasqua, el temps de les bunyetes arribava com una ona. El matí de la vigília de Rams, en Joanola —el forner de Pontellàs, en dèiem el bolanger en el nostre català àrtic—, al volant del seu Peugeot 403 Break, tocava el clàxon com per un casament. Ja el sentíem quan havia passat la torre del projet fontinal. El forner portava farina a les veïnes del poble. S’unien per afinitats i estenien la pasta en les tovalles d’hule. Interessat, mirava com la pastaven, la treballaven. Deixaven reposar la pasta un parell d’hores abans de fregir-la. Una flaire de tarongina s’insinuava per tota la cuina. Les bunyetes s’amuntegaven en la panera, blanca i roja com la bandera de Mònaco. Havíem d’esperar que s’assequessin. Les bunyetes, foradades, amb un relleu caòtic, em recordaven les imatges de la lluna que els americans acabaven d’explorar. Amb la farina que quedava, la padrina apuntava bunyols. A poc a poc, les padrines ens van deixar per preparar bunyetes per als àngels i la llengua catalana va desaparèixer en sorres movedisses. De tant en tant sorgeix com un illot volcànic abans d’endinsar-se en la mar de l’oblit.