Tots li demanen: «D’on et ve aquest amor?». Ha vingut Apol·lo i li ha dit: «Gal·lus, per què aquesta follia? El teu neguit, Licoris, n’ha seguit un altre per les neus i per l’horror dels campaments». I ha vingut Silvà, amb el cap guarnit d’una corona campestre, brandant canyaferles en flor i grans lliris. Pan, déu de l’Arcàdia, ha vingut: jo mateix l’he vist amb la cara enrogida per les baies sangonoses dels èvols i pel mini: «Quan hi posaràs mesura?», diu. L’Amor no té cura d’aquests dolors. El cruel Amor no se sadolla de llàgrimes, ni la gespa de l’aigua dels rierols, ni de ginestell les abelles, ni de fullatge les cabres.

VIRGILI
Bucòlica X
(traducció de Miquel Dolç)