Deuen ser les tres de la matinada i ha arribat el meu fill. Les biografies fins i tot són generadores d’altres biografies. El fill que ara em visita, notòriament carregat d’ampolles dubtosament selectes a les tres de la matinada i que es disposa a dormir-la arraulit a la butaca, va néixer —com gairebé tot— fa vint anys. Jo aleshores en tenia vint-i-quatre i creia que l’amor era el premi dels demòcrates i que el centre del món era una illa anomenada Eivissa. Em diu: «Hola, pare»; i jo, absolutament desprevingut per l’horari i la sorpresa, sento un formigueig a la pell, com si el guix que m’envolta es posés a bullir. «Hola, noi», li dic. I penso que potser sempre m’ha espantat ser-li pare i que voldria conèixer-lo tant com el temo. Em ve a veure i em porta els meus anys més despistats perquè els hi expliqui. I jo, de tant mirar endins, haig d’acabar abaixant els ulls. Em véns a veure ara perquè tens la garantia que no podré tornar a fugir. Per això desplegues al meu davant les teves nits naufragades. Et veig dormir al meu costat i penso que m’hauria agradat patir per dins mentre el rellotge tocava totes les hores de la matinada. Hauria sentit la clau al pany i m’hauria empescat un encontre fortuït amb el pretext d’anar a buscar aigua freda a la nevera i t’hauria preguntat: «Què, noi? Has lligat?», i així sentir amb tu la noble amistat dels homes. I, potser a les nits més cantelludes, hauria anat a sentir la teva respiració d’home a punt de menjar-se el món i t’hauria acotxat com si fossis petit i em fessis digne de poder-te donar una mica de protecció. La vida, però, és una tria constant. I a tu no et vaig poder triar per veure’t des de la primera filera. De tant en tant, un saber-nos i una mirada interrogativa sobre qui era el senyor que, en una sola tarda, et duia a dues pel·lícules, dos berenars i una volta ràpida per qualsevol fira. Les notes, això sí, eren la manera objectiva d’assistir al teu creixement. Bones notes? Tot va bé. I com està la teva mare? La democràcia va entrar per la porta, l’amor va fugir per la finestra i l’illa d’Eivissa va convertir-se en un portaavions ancorat entre pinedes. Ara, mentre et sento roncar a la butaca de les visites, penso que l’última vegada que havíem estat junts en un hospital va ser el dia del teu naixement. I, ves per on, ara em tornes l’atenció en els dies del meu renaixement. Però no estem en paus. Tu m’has donat un fill i jo encara et dec un pare.