PRÒLEG

Segons la mitologia hebrea, tots naixem sota la custodia de dos àngels de naturalesa contrària. Un exerceix de protector, és el que popularment coneixem com a àngel de la guarda. L’altre actua com un àrbitre imparcial i sever, i la seva funció és anotar sense compassió els errors que cometem al llarg de la vida, errors que ens passaran factura el fatídic dia del judici final.

Pels musulmans, els àngels estan formats de cossos purs i subtils sense necessitats carnals (no pateixen fam ni set, no senten atracció sexual i no es poden reproduir). En la mitologia islàmica, els àngels són, com en l’hebrea, contraris, el protector situat rere l’espatlla dreta i el sever darrere l’esquerra. És per això que quan entrem a algun lloc, el primer peu que ha de trepitjar és l’esquerra, perquè l’àngel ens protegeixi fins l’últim instant i sigui el no protector el qui ens abandoni primer.

En el cristianisme, un àngel és un ésser sagrat que té per missió assistir, servir i fer de missatger a Déu. Són criatures destinades a la cura dels éssers humans i s’anomenen àngels custodis, o, més tradicionalment, àngels de la guarda. Aquests àngels custodis formen un dels nou cors d’éssers divins, dividits en tres jerarquies. Si ens fixem en l’angelologia cristina, hi descobrim un personatge torbador: Llucifer, el nom del qual significa «el qui du la llum», de lux (llum) i fero (portar). Llucifer fou un ésser creat en la bellesa i la saviesa a parts iguals i representava l’orgull del seu creador, la seva mà dreta, l’arcàngel preferit de l’Altíssim. Però la llegenda ens diu que Llucifer, pres d’un impuls mundà nascut de l’orgull i l’ambició, coneixent-se a sí mateix com a igual a Déu es negà a una vida de servitud i submissió i reuní amb ell un exèrcit d’àngels, que, com ell, no es conformaven amb el que se’ls imposava. Llucifer i els Àngels Rebels s’enfrontaren per les armes amb l’arcàngel Mikah’El, qui els vencé en el nom de Déu i els expulsà per sempre més del Cel i convertí a l’àngel més bell del firmament en el líder dels caiguts, el pare dels obscurs, Satanàs, l’adversari. I l’àngel fou maltractat per la llegenda i el pas dels temps, els anys oblidaren els seus orígens i fou reconvertit en príncep dels dimonis, habitant de l’Infern, paradigma i imatge del mal i la corrupció, l’antagònic de Déu. Però la historia va ser injusta amb ell, amb tots ells. Mai ningú va escriure que per ser rebels deixessin de ser el que eren, àngels, éssers nascuts del Cel, superiors en tots els aspectes, compostos de bellesa, saviesa i respecte. L’orgull no pot confondre’s amb la valentia, amb l’inconformisme. Quan van ser expulsats del Cel, el lloc que els havia donat la vida, les seves ales van perdre la llum, els seus cossos la lleugeresa, les seves mans l’habilitat sobrenatural, les seves mirades van esdevenir tosques i els seus sentiments mundans. Van haver d’aprendre a conviure en un món desconegut, fosc, brusc, un lloc estrany, on gent estranya els tractava amb indiferència. Desterrats del Cel i perduts a la terra, però, al cap i a la fi, àngels. Un grup de rebels lluitadors que, al llarg dels segles van escollir no oblidar, no deixar-se vèncer i no deixar mai de lluitar. Àngels que van suportar el seu càstig entre laments i fúria venjativa però que mai es van rendir. Els àngels purs, l’exèrcit de l’arcàngel Miquel, aquells qui conservaven el poder i la força originals, havien engendrat un odi que ni el pas del temps ni el curs de l’existència mai podria eliminar. La guerra que una espurna de rauxa un dia va encendre encara no s’ha acabat. La mateixa guerra en la que els humans mai s’haurien d’haver vist involucrats. Però va passar. I la ferida es va reobrir d’una forma palpable, profunda i inoblidable, el dolor de la qual es pot percebre en cada esbatec d’unes ales fosques a la claror de la lluna. Un dolor que uneix els obscurs amb els purs des de fa tres segles, tres centenars d’anys del que va significar un nou capítol en la historia, un sentiment que va esdevenir etern, etern al llarg del temps, etern al llarg d’una historia que reclama ser viscuda, ser escoltada. Ser resolta.