Agraïments

Aquestes paraules són el meu cor i la meva ànima.

Vull agrair el suport incondicional de totes aquelles persones, incomptables, que m’han animat durant la redacció (primera, segona, múltiples correccions, rabietes ocasionals i permanents i finalment la redacció definitiva —un altre cop—). Gràcies a tots vosaltres, nois, la meva gen93, cada dia, cada paraula, cada somriure vostre era l’únic que necessitava. Molts de vosaltres sou dins aquestes pàgines. Alguns noms, alguns gestos, alguns records, tots sou part de mi, i és inevitable que formeu part també dels meus personatges. A cadascun de vosaltres, gràcies, no teniu ni idea de com d’importants sou. Als qui sempre m’han donat confiança, als qui mai heu dubtat de mi. Als meus pares, a la meva magnífica germana, única, inimitable, la persona més poc egoista del món, a qui mai seré capaç de tornar tot el que m’ha donat, ets una mica Valery, una mica Suzanne, una mica Kim. Als meus nebots, al meu cunyat, als meus tiets i als meus cosins, als meus avis, a tots. Als meus professors, els qui sempre heu sabut que ho aconseguiria. Especialment a tu, Montse. I a tu, Carme, (la primera que em va regalar un gran llibre: El petit príncep) ets meravellosa, tens l’ànima de la Kimberley. No puc escriure tots els vostres noms, perquè me’n descuidaria algun sense voler, i això no ho vull, però ho sabeu, sabeu que aquesta pàgina és vostre.

Als meus amics, per suposat i en primer lloc. Cada dia m’animàveu, cada nit aguantàveu les meves divagacions, setmana rere setmana éreu allà, com sempre heu estat, donant-me tot el suport del món. Eli, Greta, Sergi, Laia, Cristina, Guillem, Anna, Ferrans, Èric… Gràcies per cada segon, què faria sense vosaltres? Gràcies, Irina, Lidia, Sílvia, Ariane… De tots els qui conec he pres alguna cosa, alguna petita o gran cosa, o sigui que per tots vosaltres són aquests humils agraïments.

Sóc molt afortunada i estic molt orgullosa d’estar envoltada de gent com vosaltres, de compartir paraules amb uns personatges com aquests i de saber que això m’omple completament. Però aquest és només el principi, el principi del que vindrà.

Gràcies.