Agraïments

Aquest llibre no hauria estat possible sense la feina feta durant molts anys per desenes d’historiadors que han recopilat els documents del passat, els han compilat i els han interpretat per fer-los comprensibles. És impossible que pugui agrair a tots ells i elles la tasca que han fet i que m’ha possibilitat recrear, amb algunes llicències volgudes i d’altres que, segur, són inconscients, la Barcelona comtal de finals del segle x. Voldria destacar la feina de Josep Maria Salrach, Dolors Bramón, Gaspar Feliú, José Enrique Ruiz-Domènec, Jordi Bolós, Josep Moran, Antoni Maria Badia i Margarit i tants altres que amb les seves obres fan que un període tan llunyà s’aclareixi molt més del que seria imaginable.

No es lloa mai prou la feina que fan els editors. Jo he tingut la sort de ser conduït aquest cop per Rosa Moya, que m’ha guiat amb una gran professionalitat i encant, i això m’ha fet la feina més fàcil del que em mereixia.

Qui es mereixen també totes les lloances són la meva dona. Gema, i el meu fill. Max, que m’han ajudat i aconsellat en la llarga gestació d’aquesta novel·la. La meva dona, a més, gràcies als seus coneixements d’àrab i del món musulmà, m’ha permès apropar-ne a la manera de fer dels homes de l’exèrcit d’Almansur. A ells va especialment dedicada, i també a tots els barcelonins de tota la Història, que amb el seu amor a la ciutat han contribuït que aquell dia que es deia que seria el darrer de Barcelona quedés simplement com una de les fites del passat de la ciutat. La mort de Barcelona, el 6 de juliol del 985, va portar al renaixement molt més poderós del país. És una gran lliçó, i d’ella, n’estic segur, n’hem d’aprendre tots.