POBRE LLÀTZER!
Curt de vista, sense ulleres i arrupit al vetllador, treu la llengua i clava tatxes un sabater mort de son. Nostramo fa mala cara, i la bombeta pitjor. És de nit, fa un fred que pela, no passa una ànima i plou. En un plat de cou-dinar hi ha en remull un rosegó, i entremig de les pastetes, trist, magre, eixalat i coix, un pardal novell pidola en contínuo tremolor. Ja deixa l’home el martell, ja fa grunyir lo nyinyol, ja estiraganya lo cuiro, ja agafa lo brunyidor, atacona que atacona solemnement silenciós. A los peus hi té un gibrell ple de cendra i sense foc. Entra el fred per les escletxes i amb lo fred va lo terror de vent, xàfec i llampecs i terratrèmol de trons. Nostramo se tira enrera, baixa el cap i torç lo coll, i deixa caure los braços que està que no pot fer l’ou. Gira els ulls a la porrona esperant-ne algun consol; la porrona tota eixuta, li signa el cel amb lo broc, mira en l’aire i veu goteres, i s’aixeca fent un bot. —Xeixanta anys de pega!— exclama. —Xeixanta anys!— I amb lo puny clos se venta tres cops al nas no podent trobar-se el front. —Pega fou abans del part!— murmura: —per’xò só bord; i pega després del part lo anar sempre a tomballons, i no sent fill de ningú ser lo criat de tothom! Vint anys de fusell i ranxo en temps de Napulaon, deu anys de fam i fusell mentres va haver-hi facció; ara sies miliciano, ara ja ho has sigut prou, aqui caic, aquí m’aixeco, patint fred, patint calor: mai he passat de posar mitges soles i talons! I un gos pater que recullo (ai fidelitat de gos!) que se’m menja la carn d’olla l’endemà i em deixa sol! Si això no és pega, ni mai! No tinc foc, no tinc claror, no tinc vi, ni fills ni pares… Vinga la corda del pou!— I tal dit, tal fet: l’agafa, hi fa un llaç escorredor, la penja en un clau del sostre, s’enfila en dos esglaons, fica lo cap a la baga, i repenjant-s’hi de cop… se trenca el clau, ell ve a terra i es fa un xiribec tan gros, que deixant-lo estaburnit ne raja la sang a doll. Piula el pardal famolenc i s’apaga el llum del tot, cobrint de piadoses sombres les míseres afliccions d’aquell sabater de pega… imatge del Criador!
X. (Robert Robert).