EN UN CELOBERT

—Mariagneta! Mariagneta!! Mariagneta!!!

—Qui em crida?

—Jo, la crido! Ja fa mitja hora que m’estic esgargamellant.

—Doncs fins ara no l’he sentida. Estava a la part de darrera fent els llits.

—Anava a bombar; però la senyora (en to de burla) s’ha deixat l’aixeta oberta.

—Filla meva, no sé què dir-li; una no pot pas ser per tot.

—És que l’altre dia ja va passar lo mateix. Si vostè no fos tan descuidada…

—Ai, ai! On va, això? Encara em renyarà.

—Si no li agrada, deixi-ho.

—No ho vui deixar; no em dóna la gana.

—Si és dona de gana ja sap on ha d’anar.

—Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!

—Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L’altre dia portava una llàntia a les faldilles que s’hi podia sucar pa.

—Ai la gran trapacera!

—Que ho digui la minyona del tercer pis, que me’n va fer adonar.

—Uix! Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes porqueries al pou.

La del tercer pis —¿Qui és que tira porqueries al pou? Ja deu haver xerricat una mica massa.

—A poc a poc amb el parlar; si pujo aquí dalt li clavo un fart de bufetades.

—Ara mateix n’han passat una pila que anaven a bufetades.
Encara ningú me l’hi ha posat, la mà a la cara. Ni el meu pare!
¿Que es pensa que sóc la Rita?

La Rita. —Què vol dir amb això?

—Jo… res; però la del primer pis va dir que li havia dat una bufetada i que vostè ni menos s’hi havia tornat, i com que jo vaig sentir el xec…

—Embustera, més que embustera!

—Si vaig ser jo qui l’hi vaig dar an ella.

—Figuri’s que va dir a la senyora que llavors del robo de can Sunyol m’havien ficat a la galera, perquè hi va haver qui em va veure a la cantonada del carrer de Fernando mentres feien el robo; però la senyora no en va fer cas, perquè ja sap que el vi li agrada una mica massa.

La del primer pis. —Ai, putinera! Vostè sí que ho és, de borratxa i trapacera i bruta, i que més valdria que callés.

—Festeja més que cap gos: tothom la segueix.

—Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè amb aquest nas d’apagar llums; hi ha més gènero que a l’Aduana.

La de l’entresol. —Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap.

—Ella ha començat; no li deia pas res, jo.

—No vui callar: si no ens vol sentir, tapi’s les orelles.

—Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.

—I a vostè per trapacera.

—Porca!

—Indecenta!!

—Mala dona!!!

—Lladre!!!!

—Tu ho ets!

—Per què m’ha de trencar el respecte? Per què m’ha de dir TU?

ROBERT SANALL (Albert Llanas).