CONFITURAS
Per confitar las fruitas es necessari:
- er. escullirlas en lo estat que se requireix segons la especie de cada una de ellas, procurant que no sian corcadas.
- on. tenir cuydado en observar las reglas, que en son respectiu tractat se senyalarán, ja pera mullarlas ó tenirlas en aygua, ó ja pera cóurerlas, la qual operació es necessari practicar ó be ab lo fi de estovarlas, ó be ab lo de disminuir son gust demasiadament fort.
- er. no posar las fruytas en lo sucre, sens estar segur, de que te lo punt corresponent; de modo que assó es lo mes essencial, sens necessitat de que la proporciò entre la fruyta y sucre sia absolutament exacta, y rigurosa.
Assentats estos documents, passem á parlar de algunas.
De poncem
Se trau lo interior dels poncems, y despres de ben nets se posan en aygua clara, per lo espay de tres dias continuos, procurant renovarla cada dia, peraque extraga y sen porte millor lo amargór.
Despres se fan courer ab aygua clara, hasta que punxantlos ab una agulla, passe esta y penetre ab facilitat, y en arribant á aquest punt se tornan per un breu rato á la aygua freda y se fan escorrer. Se tiran luego á una cassola ó perola, que tinga sucre clarificat y cuyt hasta lo punt de anis; se mantenen en la perola durant alguns bulls, y despres de 4 horas se trauhen y se posan á escorrer hasta lo dia seguent. Se tornan á la perola, lo sucre de la qual ha de tenir lo grau de anis fort, y se proceheix com la primera vegada. La mateixa diligencia ú operació se repeteix 5 vegadas en 5 dias, cuydant de aumentar cada dia un poquet lo punt de sucre, que al últim lo tindrá de volant; se fan assecar en la estufa, y se guardan en un rebost.
Per aquet método quedan las fruytas en disposició de conservar per llarch temps sas bonas qualitats. Pero no obstant axó serà lo millor, candirlas, y per lograrho se practicarán las diligencias següens:
Despres quels poncems han estat una vegada no mes en lo perol, en lo qual hi ha lo sucre cuyt hasta lo punt de anis, y mentres se estant escorrent, segons se ha dit, se li dona al sucre lo punt de volant, mantenint en un foch lento lo calderó fins á donar probas de engranarse, y quant ab la espátula se retira á un costat del calderó, com se ha dit, tractant del modo de fer las figuras; à las horas se posan los poncems ben escorreguts, y al cap de alguns minuts, se separan ab una cullera ó escumadora, y se arreglan en la estufa sobre esparts, peraque se assequen, Ultimament se arreglan en las candideras, y se cubrexen de sucre que tinga lo punt que se ha dit, conservant un foch violent en la matexa estufa, advertint que han de cubrirse y ferse assecar tantas vegadas, quantas sian menester fins á quedar ben candidas.
De taronjas verdas
Se prenen las taronjas verdas de la grosaria de una nou y despres de peladas de la pellota de sobre, se punxan be en los dos caps: se tenen tres dias en aygua clara, la que deu mudarse tres vegadas cada dia, y despres se procehex del modo explicat en la confitura de poncem.
De taronjas dolsas
Escullidas las taronjas tan grosas y de tant bona pell ó escorsa, com sia possible, se pelan de la superficie ab cuydado, y despres de ferlos tres ó cuatre talls en la dita superficie, se posan un dia en aygua clara. Despres se fa lo mateix, que als poncems.
De codonys
Se escullen los codonys un poch verts, pero sans, ó libres de corch, se punxan be per dessobre, y despres de haver estat un dia en aygua clara, se posan à escorrer, y luego se fa lo mateix que ab los poncems. De la mateixa manera se fa la confitura de pressechs.
De albaricochs
Se prenen los albaricochs verts, de modo que no tingan format encara lo pinyol, (lo que se podrá coneixer traspassantlos ab una agulla) se fan bullir ab llexiu de cendra, fins á tant que se separe facilment aquell borrisol de sobre, se trauhen del llexiu, se netejan be ab un drap grosser, y van posantse en aygua clara per tres dias consecutius. Lo demes queda explicat en la primera.
De nous verdas
Se prenen las nous verdas; ans de formarse la esclofia, se netejan be, fins á arribar à la substancia blanca, y despres de punxadas se tiran al aygua clara per dos dias, renovantla una vegada al dia. Se hande fer bullir tambe ab aygua, que tinga un poquet de alum en disolució, y quant fan la proba de la agulla, y se tornan al aygua freda, se fan escorrer, y se practica lo demes explicat en los poncems.
De figas verdas
Se escullen las figas antes de madurar, se punxan, y posan en aygua, que ha de bullir per un petit rato é inmediatament se tiran al aygua freda, permanexent en ella per espay de 24 horas. Despres se tornan al aygua bullint, que tinga una quantitat petita de sal comuna, y se tenen en lo foch, fins que nadan per dessobre la aygua, y en aquest estat se tiran al aygua freda altra vegada, la que se renova dos ó tres dias, netejant las figas, se fan escorrer, y lo demes, com en los poncems. Del matex modo se fa la de cireras.
De llimonas
Se trau lo superficial de la pell, es dir la pellota groga de sobre, se dividexen en quatre trossos, y trahentlos lo cor, se posan per tres dias en aygua clara, mudantla cada dia una vegada; se fan bullir fins á tant, que trahentne un tros, se veu ques trenca ab facilitat; á las horas se trauhen, y ben escorregudas, se continua la operació baix lo método explicat en los poncems.
Fruyts confitats ab esperit de vi
Pera confitar los fruyts ab ayguardent, se observan las matexas reglas senyaladas en los respectius tractats, en quant al tenirlas en aygua, y disposarlas peraque conserven las propias qualitats, ab la circunstancia que despres de haberlos donat la última ma, á saber, de ferlos assecar en la estufa pera guardarlos se fa una mescla de parts iguals de sucre clarificat, y cuyt hasta lo punt fluix ó volant, y de ayguardent de proba del oli, ab la qual mescla y ab los fruyts se umplen pots de vidre, los quals no deuhen taparse justos, fins passats tres ó quatre dias. No obstant obsérvense las confituras següents.
De prunas
Se pelan las prunas verdas y grossas, se posan en aygua calenta, procurant que no arribe à bullir, ab un poch de vinagre, en la que permanexeràn 4 horas, ó fins à tant que sobrenaden las prunas. Despres se tiran al aygua freda un rato, y se fan escorrer. Se posan en un gibrell ó perol que hi haja sucre clarificat, y cuyt fins al grau de anis. Al següent dia se anyadex sucre al perol, y despres de alguns bulls, quant tinga lo grau de anis fort, se traurá altra vegada del foch. Se repetex al cap de 24 horas dos ó tres vegadas mes, la matexa operació, procurant que cada vegada se aumente lo punt del sucre fins á la última, en que déu ser de volant, en lo qual estat se anyadex per cada lliura de sucre una de ayguardent, que fassa la proba del oli: y quant estigue ben unit, se omplan pots de vidre, los que als primers dias deuhen estar tapats en pergami foradat ab punxadas de agulla, y despres se tapan ab taps de suro ben justos.
De pressechs
Se escullen los pressechs ans que acaben de madurarse del tot, y despres de pelats conforme, se punxan, se posan en aygua tebia, á fi de que se estoven, y luego de estar prou tous, se tiran al aygua freda. Al cap de poch se trauhen, se fan escorrer, y se continuan las diligencias explicadas en las prunas. Per lo matex estil se fa la de albaricochs, y la de taronjas, pero estas se han de elegir bonas y de bon gust.
De nous
Se trau la closca de las nous verdas fins á descubrir lo blanch, se posan en aygua tebia ab un poch de pols de alum, y such de llimó. Quant estan tovas, se tiran al aygua freda, y se continua lo demes, dit en las prunas.
De mirabellas
Se pelan y punxan mirabellas antes de ser maduras, se posan à bullir ab aygua clara fins que vajan per demunt, y à las horas se tiran al aygua freda, y se fa lo demes dit en las prunas.
De cireras
Escullidas las cireras mes grossas, maduras y sanas, sels trau la virtut de sos mugronets; despres de punxadas se tiran al aygua per una hora: se posan despres en uns pots de vidre, cubertas de ayguardent de proba del oli, anyadint alguns polsos de canyella de holanda, y clavells de especia: Passat un mes, y millor dos, se trauhen las cireras, y se mesclan 5 unsas de sucre blanch y fi per 3 lliuras del ayguardent del pot; se filtra, y al últim se tornan á tirar à ell las cireras peraque se conserven.
Confitura de ametllons verts
Se prenen los ametllons, se fa llexiu per netejarlos del borrisol, y se disposa en esta forma; bastanta cendra de carbó blanca y passada per lo cedás, se tira en la porció de aygua corresponent á la quantitat de ametllons, y despres de cuyta la cendra en la aygua, se traurà del foch, y dexará reposar, à fi de que se assole la cendra. Assolada esta, se mudará l’ aygua à un altre perol, y tornada al foch, se hi tirarán los ametllons, á fi de que se vajen cohent; y de quant en quant sen anirà trahent alguns, y se probará á veurer si dexan lo borrisol fregant ab los dits; y luego de ben nets; se anirá tirantlos al aygua natural; y si no quedan ben cuyts, se posarán ab altra aygua clara al foch, y despres se confitan ab sucre, de modo que estiguen ben cuberts de ell en lo instrument en que estan, y se anirá cohent lo sucre fora dels ametllons, y despres de fret se tornará à tirar sobre ells, peraque se vajan confitant, lo que se repetirá per tres ó quatre vegadas, en la última de las quals se podrá fer ab ells matexos dintre del sucre, y luego tirarlos sobre un filat peraque se assequen en la estufa; y despres de sechs se podràn guardar, y usar de ells, quant be aparega.
De herba Angélica, que es una especie de apit
La Angélica es una herba molt pectoral y olorosa: se cull tres vegadas al any; en la primavera, estiu, y tardò, lo millor tems es quant los brotets que la mantenen estan á mitg creixer: antes de traurer la grana ó llavor, y axi fresca com se cull, se li trauhen las fullas, dividintlas en porcions com la ma: sels trau igualment la pelleta exterior, refrescantlas despres ab aygua freda; de alli se passan à altra aygua bullent, peraque se tornen blancas, cohentlas ab foch fort, fins á tant, que prenentlas entre los dits, ab facilitat se desfassan, y á las horas ben tapadas, se dexarán reposar fora del foch per lo espay de 2 horas poch mes ó menos, en qual intermedi hauràn reverdit: haventlas despres passat per 2 ò 3 ayguadas fredas, y ben axutas en lo cedàs, sels fará donar deu ó dotse bulls ab sucre clarificat, escumantlas cuydadosament, y trasladadas luego à una cassola, se dexarán en sa infusió, fins al següent dia, que se farà bullir sol lo sucre clarificat fins à tant que estigue preparat al punt de perla flux, lo qual se tirarà sobre las fullas preparadas, com se ha dit. Despres de dos ó tres dias se tornará á courer lo sucre sol, fins al punt de perla fort, y se tirará á ell la Angélica: ultimament se conclourá, assecantla en la estufa com las demes fruytas; y per quant lo sucre se gasta y se consum ab las infusions, banys y decoccions, se procurará providenciar de altre, pera banyar igualment la Angélica.
Castanyas confitadas
Se escullirán las castanyas mes grosas, de un color lluhent, empeltadas y planas, á las que se trauràn las clofias ó pells, y se posaràn dos perols de aygua al foch; y quant bullan, se tiraràn las castanyas en un de ells peraque donen 5 ó 6 bulls, y luego ab la escumadora se traurán y mudaràn al altre perol que tinga tambe aygua bullenta, peraque se acaben de aquest modo de blanquejar; y si en lloch de estas dos ayguadas bullentas sels ne dona quatre ó sinch, serà millor, pues resultaràn mes claras, blancas y blanas ó tovas; y per conexer si estánt en son punt, se fará la proba experimental de la agulla, Despres que la aygua fora del foch se haja temperat, se netejarán las castanyas de aquell tel, ó pelleta interior, y peraque al tràurerlas no se trenquen ò desfassan, podrá ferse ab la escumadora, y anant ab cuydado, y ben netas que estiguen, anirán passantse per un altra aygua tibia. Axutas despres sobre un toballó se refrescarán en altra aygua freda, pues de aquest modo acabarán de purificarse, y tornadas á axugar se posarán en sucre clarificat tal qual fort, aplicantli un foch lento, de modo que no arribe á bullir, si sols à donar un poch de moviment al sucre, y á las horas se posará à guardar esta infusió à la estufa ó al caliu. Al següen dia aumentant lo liquit del sucre clarificat, y sens la fruyta se courá hasta lo punt en que bufant al traves dels forats de la escumadora, se forman bombollas grossas, en lo qual estat, quant estigue temperat del calor, si tirará la fruyta, y se tornarà à la estufa fins al altre dia, pera tirarlas en sech en la forma y modo següent: se trauràn del such las castanyas, pero ab gran cuydado, perque sino, facilment se engrunarian; se anirán passan per la aygua tibia de altre perol, á fi de que se desprengan del sucre, y se axugarán ab lo mateix tino sobre un toballó, lo qual practicat, se ficarán en un altre sucre nou preparát al grau, que sobre se ha dit de bombollas: despres de apartat del foch y un poch reposat, se dexarà refredar (fins à poderlo sufrir ab la ma) en un costat del perol y prenent á las horas una cullera manual, y subjectant ab una ma lo perol peraque no se moga, se debatrá suaument ab la cullera lo such del sucre en un costat per emblanquirlo sens que las castanyas si mesclen, y en estant en est punt, se anirán trahent las castanyas per aquell costat per medi de una forquilla, y se posarán sobre filats de filferro, peraque se assequen, lo que promptament se afectua, y son de un gust molt agradable.
Pomas agras
Habent pelat, y dividit en dos ó quatre parts iguals las pomas, y dexadas ben netas dels cors, se tirarán en aygua freda, pera que se refresquen, y de alli se passarán á una altra aygua que bulla en un perol al foch, y tot junt se fará courer fortament, quant estiguen tovas, si be que no massa, perque no se desfassan, lo que se conexerá ab lo tacto; se axugarán en lo sedàs, pera ficarlas al sucre clarificat, y preparat al punt de perla, en lo qual donarán quatre bulls lentos, despres dels quals se apartarán del foch, y dexarán reposar en la sua infusiò, trasladadas despres en una cassola se posarán en la estufa fins al següent dia, en que lo such de la fruyta, haurá donat un parell de bulls; per tirarlo despres sobre la fruyta. Semblant operació se repetirá tres ò quatre dias consecutius, y al últim se clourá la obra donant un parell de bulls ab la cassola tapada á la fruyta y such de sucre tot junt; y quant estigue mitj fret, se traurán ab tino per medi de una forquilla, se estendrán sobre lo rexat de filferro y se posaràn á secar.
Agrás en liquit
En un perol que estigue ab aygua bullenta, se tirarán quatre lliuras de agrassos grossos, nets dels pinyolets, que podrán tráurerse ab la punta de un petit ganivet, y refrescats ab aygua natural y freda, sels fará donar tres ò quatre bulls: apartats despres del foch se dexarán, per espay de 5 ó 6 horas revenir, ben tapats, entre lo caliu ó sobre cendra calenta, despres de lo qual, y de haverlos axugat en lo cedás, se tirarán al sucre clarificat preparat á la ploma, es dir, que bufant al traves dels forats de la escumadora ab que se escuma, se formen grossas bombollas. Se tiraràn dich en dit sucre, peraque donen vuyt ó deu bulls; lo qual practicat, se traurán ab la escumadora, posantlos en una cassola de terra ben embarnisada, y entre tant lo such donará altres 10 ó 12 bulls, despres dels quals se avocará sobre dels agrassos: se tornará tot junt en lo perol al foch, peraque tornen á donar 7 ò 8 bulls mes; y haventlos mudat en una cassola, peraque se refreden, se guardarán.
Idem en sech
Despres de preparats los agrassos del modo mencionat, ab la diferencia de haver de tenir lo sucre lo punt de primera perla, y en la última operació lo de perla mes fort, per poderlos tirar en sech ab major facilitat, y en estar frets, se posaràn sobre planxas de coure ó llauna, cubertas de pols de sucre pera trasladarlos á la estufa per assecarse. Quant estiguen sechs de un costat, se giran del altre, no olvidant de tirar sucre en pols sobre de las planxas.
Patatas de Málaga en sech y en liquit
A una lliura y mitja de patatas sels fará donar un bull ab aygua clara: despres ab un ganivet sels traurá la pela, y fentne luego trossos, mes ó menos grossos, segons aparega, se tiraràn en altra aygua clara. Luego se posaràn á courer en altra tercera aygua, fins á la proba de la agulla; en aquest punt se repassarán per una aygua fresca, y axutas que sian, se tirarán en una lliura ó 15 unsas de sucre clarificat, dexantho courer tot junt, entre tant que lo such se reduheix al punt de perla petita: concluhidas semblants diligencias, se trasladará tot junt á una cassola de terrissa embarnisada, dexantlas infundir 24 horas; despres se tornará tot ab lo perol al foch, fins que lo such se convertesca en perla bona, desde ahont se podrán traurer y dexar en sech, ò reservarlas en liquit.
Alverginias en sech y liquit
Se escullirán las alverginias, que no sian del tot maduras, y mes aviat petitas que grossas, sels traurán la cua y espinas ó punxas, y lo bastonet intern, y se tirarán al aygua fresca, de esta se passarán á courer en altra, en la que bullirán fins à la proba de la agulla. Si fossen amargas, se passaràn en altra aygua fresca, y se hi dexaràn en infusió per lo espay de 24 horas, mudant la aygua de tres en tres horas peraque perdan la natural amargor; pero si son de qualitat dolsa, bastará passarlas per un parell de ayguadas frescas.
Feta esta diligencia, se tirarà, per exêmple, la quantitat de una lliura de estas ab una lliura y un poch mes de sucre clarificat, en lo que se courá la materia del següent modo: lo primer dia á la llisa, es dir que prenent una mica de such entre los dits polser è index, al apartar estos de entre sí, se forma un filet, que luego se trenca quedant una goteta en lo cap del dit. Al segon dia al punt de perla, y al tercer al de ploma, ja explicat: observant que en cada un de estos punts, lo matex que en las demes fruytas, se trasladarán à una cassola de terrissa embarnissada, y luego se podrán posar en sech ó guardar en liquit.
Cohombrets
Esta fruyta se tira en sech ó se guarda en liquit del matex modo que las alberginias, ab la diferencia solament, que uns los pelan de la superficie y altres no, confitantlos del tot enters. Se ha de advertir no obstant, que no convé sian grossos, sino los mes petits que sia possible no del tot madurs, ni de mala vista.
Pebrots
Los pebrots no se diferencian de las fruytas precedents en lo modo de confitarlos; sols es menester observar, que no se han de escullir los que tiran á vermell, sino que sian de qualitat verts, petits y de bona vista.
Carabassa
Es indiferent sia verda ó assohonada, (al gust de cada qual); se li trau la closca y la tripa, y feta trossos se tira al aygua freda, y de ella se passará à altra aygua, peraque bulla, y se coga com las demes fruytas fins á la proba de la agulla: en lo demes se seguirá la regla de las patatas, ab la diferencia que lo últim punt del sucre déu ser lo de ploma; y per quant ella es de son natural insìpida, se aumentará de alguna aygua olorosa, com per exêmple, de flor de taronger. Molts couhen la carabasa en 4 dias, ó mes, distribuintho de aquest modo, lo primer dia en llisa media entre petita y gran, per qual efecte se dexa courer fins à aquest punt lo sucre sol, avocantlo despres sobre de la carabassa, que estarà sobre una cassola embarnissada, pero déu estar ja tebi, al avocarlo, y de aquest modo estará en infusió hasta lo següent dia. En aquest, observant las matexas precaucions, courá lo such un poch mes, que á la llisa gran: lo tercer dia á la perla gran, ó forta, y lo quart á la ploma, lo qual modo fa surtir la fruyta mes entera y hermosa.
Cindrias en sech y en liquit
Treta la closca de la cindria, y feta esta á trosos com la carabassa, se tirará en salmorra, es dir: á un quartillo de aygua se tirará un grapat de esta sal, y luego los trossos de cindria: se practica axò peraque no se arrugue al posarla á courer en lo sucre, á causa de la sua gran flexîbilitat. En lo demes se seguex la regla establerta en la confitura de carabassa; sols que cuyta ja en la aygua, se ha de passar per 3 ó 4 ayguadas fredas, dexantla en cada una de ellas com á cosa de una hora, peraque dexe lo gust salitrós. Se advertex també, que la cindria deu estar unas 12 horas en la salmorra.
Melons
Los melons se confitan com la cindria, y per quant son també insípits, se tirará en lo such del sucre alguna aygua olorosa; pero observes que no se han de posar en salmorra.
Molts pera variar, confitan melons enters, y verdaderament que fan de bon veurer. Per assó se valen dels mes petits, tendres y sens madurar, trahentlos la escorsa, y fent un foradet en lo cap per vuidarlos de la tripa y llavors, seguint en lo demés lo matex método que en los trossejats.
Nespras y atserolas
Las atserolas y nespras se confitan com las peras; pero per ser estas de carn mes flonja, se han de courer menos temps, en totas las bullidas. Si se vol, se traurán ab la cullereta los pinyolets y se traurá sutilment la pelleta exterior, ò sino se dexaràn enteras. Se confitan en conservas per guardar en liquit y en sech; y es de las fruytas bonas.
Peras
Esta fruyta se dividex en varios géneros ab varietat de noms. Se confitan solament las cermenyas blancas y algunas altras. Las demés ó son massa grossas, ó massa fortas per est objecte, y axi son solament à propósit per conservas, pastas ó melmeladas, que poden ferse indistinctament de qualsevol fruyta. Se guardan ab molt asseo y limpiesa tota especie de peras confitadas tant en liquit, com en sech.
Peras blanquetas
Esta fruyta es una de las primerencas, per lo que es molt estimada: se confitan mes per la novedat, que per altre motiu algun, fent de ellas conservas ó tirantlas en sech. Se preparan del seguen modo. Despres de ben punxadas ab una agulla en lo ullet, se posarán en un perol ab aygua al foch, peraque se vajan cohent sens bullir; y si vol romprer lo vull, se tirará una mica de raig de aygua freda; y quant estiguen ja tovas, se dexarán refredar apartantlas del foch, per netejarlas de la pela, tirantlas á refrescar en un’ altra aygua freda, á proporció que se van pelant; y despres de axutas en lo cedàs, se posarán ab sucre clarificat en un perol al foch, peraque donen 40 ó 50 bulls; luego se apartarán del foch, dexantlas en sa infusió fins al següent dia, que haventlas axugat del sucre en un cedás, se courà aquest tot sol fins á la preparació dita de la llisa, y dintre de ell si tirará la fruyta, y donará un bull ó dos. Al altre dia se courá lo such entre llisa y perla, y al tercer á la perla, advertint, que cada dia de estos dos últims ha de dar la fruyta dins del such deu ó dotse bulls cuberts, la que se guardará pera tirarla despres en sech, quant se vulla, lo que se exêcutará del matex modo que los albaricochs: pero per quant estará massa espés ò massa fort, se ficará lo instrument en un perol de aygua bullenta peraque se liquide, per lo qual medi se podrà traurer la fruyta y prepararla, tirantla en sech com las altras. Se conservan de aquest modo molt temps, rotllantlas y cubrintlas ab papers blanchs, que podrán mudarse de quant en quant, peraque no sentian humitat.
Totas las demes castas de peras se confitan enteras, ó del modo que se vulla, practicant lo matex que en las pasadas.
Las cermenyas poden també confitarse.
Bergamota
La mes excellent pera confitar entre tota classe de peras, es la bergamota moscatell: despedex ella de sí un olor molt fragant, y suau semblant al almiscle, alguns la anomenan pera siciliana, y altres pera moscatell petita de la tardó. Se confita per lo estil matex que las altres.
Cireras de arbós en sech
Se elegiràn las mes hermosas y grosas, y netejantlas be ab aygua fresca, y tirantlas, despres de ben axutas, en sucre clarificat y preparat á la ploma, donarán un ó dos bulls, y escumadas curiosament ab un paper blanch, se traurá lo perol del foch, dexantlas reposar per 24 horas, y luego se tirarán en sech, posantlas en una cassola embarnissada á la estufa ben empolvadas de sucre. Se ha de procurar que no sian molt maduras.
Idem en liquit
En 4 lliuras de sucre clarificat y preparat à la ploma se hi tirarán 3 lliuras de cireras de arbòs grossas, maduras, vermellas y netas, en lo que ab un foch fort donarán 12 ó 15 bulls. Fet axò, se apartarán del foch, y se escumarán curiosament, separant despres lo such, y fentho bullir sol una porció de bulls, fins que se pose bastant espés; en aquest punt y ja fret, se avocarà sobre de la fruyta, que estarà ja en los pots en que haja de guardarse.
Las maduxas se confitan del matex modo, també en sech, com en liquit.