PASTILLAS Ó TAULETAS Á LA GOTA

De flor de taronger

Se polvorisa lo sucre blanch que se vulla, y se passa per un sedás de seda, se posa en un perolet ab un poch de aygua de flor de taronger, à saber la necessaria pera formar una pasta de tal consistencia, que se sostinga ab la espátula; despres se posa en un foch molt lento, fins que la mescla estigue ben feta, ó que lo sucre estigue disolt remenantho sens parar: se trau del foch, y valentse de un bastonet primet, se van tirant gotas sobre llaunas, fins á quedar estas cubertas, y luego se posan en la estufa per espay de una hora, despres de la qual se trauhen, y se arreglan sobre fulls de paper blanch, que també se posan en la estufa per espay de 24 horas.

De Rosa

Se practica de la matexa manera que la antecedent empleant aygua de rosas en lloch de la flor de taronger.

De Jesamí

Per cada 3 lliuras de sucre blanch ben picat se pren una unsa de esperit de Jesamí, y se fa la mescla ab la aygua corresponent pera fer la pasta: en lo demes se procehex del modo explicat en la flor de taronger.

De alelí

Se posan tres unsas de flor de alelí en un pot ab aygua bullenta, que se tapa y se dexa 24 horas, y despres se cola. Esta aygua se emplea en lloch de la de flor de taronger, y lo demes com está dit antes.

De vainilla, fruyt de las Indias

Se pren una unsa de esperit de vainilla y ab 3 lliuras de sucre y la corresponent quantitat de aygua, se fa la pasta, y se proceguex com se ha dit en las precedents.

De orxata

Se prenen las ametllas que sian blancas, y no tigan ranciò, se pelan ab aygua bullenta, se xafan be en un morter de marmol, anyadint un poquet de aygua, ab lo qual se forma una especie de llet espesa, y se cola esprimintla, se dexa reposar un poch, y se torna á colar, y se fan fondrer, per últim, 6, ó 7 unsas de sucre blanch picat en cada lliura de ametllas, anyadinthi algunas gotas de essencia de llimó.

Altra invenció de pastillas de orxata

Se prenen ametllas dolsas de bona qualitat, peladas ab aygua calenta; se xafan be en un morter, y se molen be en la pedra de xacolater; inmediatament se extrau la llet de esta pasta; mesclant en ella 3 lliuras de aygua per cada lliura de ametllas, la que se filtra per un drap de tela espés, la qual llet se posará à bullir, per reduhirla á pasta clara, remenantla de contínuo, peraque no se agafe en lo fondo de la cassa. En estar freda dita pasta clara, si mescla en ella un poch de essencia de llimò y sucre blanch del millor, ben net y sens porquerias, fins à tenir la consistencia de marsapá.

Pasta de goma dragant

Se posa en remull la quantitat que se vulla de esta goma fins á véurerla tova pera poder operar, la qual se posará en un morter de marmol, se xafarà ab una ma de fusta, y mesclanthi sucre fi, quant se veja que la pasta fa certs filets, se anyadex poch á poch mes sucre prosseguint en picar, hasta lograr la consisistencia de pasta exâcta, ab la qual se pot fer la idea que se vulla, per medi de motllos de fusta.

Pastillas de flor de Borratxa

En una lliura de sucre preparat à la ploma un poch forta, y dexat reposar un breu rato, si tirará mitja unsa de dita flor ben neta y curiosa; y haventla remanada ab una cullera en lo sucre, peraque axi calent se barreja be, se distribuirá en los motllos de paper preparats per aquest fi.

Pasta de violas buscanas

Se pendrá la porciò de 2 unsas de la millor violeta, se moldrá be ab un morter de pedra, tirantli alguna gota de such de llimó; y havent cuit à la ploma una lliura de sucre clarificat, quant estigue un poch fret, si tirará la flor molta, remenantho tot be al rededor del perol ó de la cassola, y se tirará en los motllos. Si sobra algun poch de material despres de ocupats los motllos preparats, y se vol profitar, se hi anyadirá un poch de such de llimó remenantho ab una cullera fins que se haja mesclat, per tirarho à un altre motllo.

Pastillas de canyella

Se tirarán á desfer en sucre clarificat dos canons de canyella de la bona ben picada y passada per lo tambor; y havent fet courer una lliura de sucre preparat á primera ploma, si tirará dintre, y ben remanat ab una cullera de plata fins que se haje ben mesclat, se rematarà com las altras.

De xacolata

En una lliura de sucre cuyt á la primera ploma despres de clarificat se hi tirarán dos unsas de xacolata rascat, remenantho ab la cullera perque se desfasa y mescle, com la de dalt, y axi calent se posarà en los motllos, ó pots, ò etc.

De rosas blancas

Talladas ab un ganivet en petitas porcions las rosas blancas fins à la quantitat de mitja unsa, se tiraràn en una lliura de sucre preparat à la ploma, y remenant antes al rededor 5, ò 6 vegadas ab la cullera, à fi de que, de aquest modo puga mes facilment temperarse, y tot junt se tornarà á remenar per 2, ó 3 vegadas, y se guardará.

Pastillas blancas

Se fan estas de la flor de la taronja, y á falta de esta se pot usar de la melmelada de esta flor, y á falta tambe de esta se pot suplir ab la de llimona ó poncem, y se fa de esta manera. Se pren un poch del material, que se ha dit, mesclat ab un poch de such de llimó, tirantho en lo sucre preparat á la ploma, y observant lo demes que se ha dit en las precedents.

Bombons de licor

Per exêcutar la operació es menester tenir disposats uns motllos de guix foradats de una part y altra ab diferents ideas, las que imprimirás en lo midó, lo qual deu estar preparat planament á la alsaria ò gruxa de un quart de palm poch mes ó menos.

Posaràs á bullir sucre clarificat al negra marfil fins al grau verdader de emperlar fort; mesclantli un poch de esperit de vi: á las horas se te preparat un embut petit ab un bastonet de un palm de llarch, col-locat perpendicularment en lo interior, per ajustarlo en lo forat de dit embut; de manera, que umplint lo embut de sucre, y afluxant un poch lo bastonet ab la ma dreta derramaràs lo sucre en lo ingrés del midó, lo que dexarás refredar fins al endemá: amés de axò traurás lo midó, posantlo sobre de un paper blanch, per arreglarlo en la estufa per assecar, y despres lo condirás de la matexa manera, que las fruytas.

Bolas de goma

Se pren una lliura de sucre clarificat, y mitja unsa de goma arábiga; se fa bullir fins al punt de bola fort, y se posa en motllos de plom, peraque surtian perfectament trasparents.

Estas bolas son molt específicas pera ablanar lo bentrell.

Melmelada de violeta y de clavell

Se pendrá una lliura de violeta, la millor que se puga y molta en un morter de pedra, se tirará en 3 lliuras de sucre preparat á la ploma primera, peraque done 5, ó 6 bulls al foch, ab la advertencia que deuhen ser lentos, remenantho tot al bol ab la cullera, y axi calent se posarà en los instruments en que se haja de guardar. La de flor de clavells, que es molt agradable y cordial, y la de rosas que es la millor, se fan per lo matex terme que la de las violetas.