LA UNITAT I l’UNIFORME

«Reducir los reinos de los que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia».

COMTE DUC D’OLIVARES

Gran Memorial, 1624

«Mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes […], gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla».

FELIP V

Decret d’abolició dels furs d’Aragó i València, 1707

Compareu, si us plau, els dos epígrafs que encapçalen aquest text. Tenen vuitanta-dos anys de diferència, van ser redactats per dues dinasties antagòniques que fins i tot lluitaren per la Corona d’Espanya, i en canvi, utilitzen les mateixes paraules d’una manera sorprenent, amb la mateixa intenció i adreçades totes dues a la mateixa part llevantina de la Península.

Trobem tres repeticions ben cridaneres: a) les leyes de Castilla, b) el verb reducir i c) el concepte uniformidad/sin diferencia, que tant aprecien els discursadors de La Indisoluble.

El cruel Felip V, que finalment va ser acomiadat del càrrec de rei per problemes mentals greus, va abolir els furs d’Aragó i València l’any 1707, i els va substituir per les lleis castellanes: «gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el Universo». Heus aquí el mite segons el qual tant se val una llei que una altra i una llengua que una altra, i també que tant ens fa una Generalitat com el Gobierno: «lo importante es estar unidos».

Aquest argument és un dels més habituals en contra de «l’enrenou» perpetu que genera la catalanitat insatisfeta. «Si ya hay legislación española, ¿para qué cambiarla por una regional? Si ya nos entendemos en castellano, ¿a qué viene el pinganillo? Si somos un solo país, ¿por qué querer quedarse con todo el dinero?».

La contingència, la realitat, és com és i, en general, la catalanitat política no ha estat més que una perpètua interpel·lació torracollonesca (perdoneu el mot) a allò que «ya funciona», que «lleva siglos» i que «nos une». És bastant improbable que puguin entendre que lleis i costums que resulten còmodes per al tarannà dels altres pobles peninsulars ens resultin poc agradables als catalans. Aquesta actitud borbònica que fa que el que és seu sigui «plausible en todo universo» ja la va descriure Cristòfor Despuig a Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, quan diu: «y és que volen ser tan absoluts y tenen les coses pròpies en tant y les estranyes en tant poch, que par que són ells venguts a soles del cel y que lo resto dels homens és lo que és eixit de la terra».