1. Basant-te en el text de l’entrevista que Tomàs Garcés va fer a Caterina Albert, que trobaràs a l’apartat de «Textos complementaris», escriu una semblança biogràfica i literària de l’autora.

2. Julià Guillamon ha escrit que, com moltes grans novel·les, Solitud té una llengua pròpia, que s’ha d’aprendre per poder-hi entrar. La dificultat lèxica de Solitud la trobareu ja a la primera línia: «Passat Ridorta havien atrapat un carro…», en què «atrapat» té el sentit de «trobat». Davant d’això, us podeu repartir els divuit capítols entre la classe, fer una llista de les paraules que no conegueu i escriure el significat que s’adeqüi al text, fotocopiar-les i repartir les llistes a tota la classe. D’aquesta manera podreu llegir Solitud sense entrebancs. Al marge d’això, és una novel·la molt comprensible, amb pocs personatges i molt clars. La interpretació simbòlica tampoc no és gaire complicada. Per fer la llista lèxica heu d’utilitzar el diccionari Alcover-Moll, que trobareu a l’adreça http://dcvb.iecat.net/ o a qualsevol biblioteca.

3. Per escriure Solitud, Víctor Català va fer servir el paisatge del Montgrí. Abans de començar a llegir la novel·la, com un pròleg, seria molt convenient una visita a Torroella de Montgrí: el massís i la muntanya de Montgrí, la creu que hi ha, el Cau del Duc, els camins esquerps que hi porten i l’ermita de Santa Caterina, amb un pou que després es podrà relacionar amb el contingut de la novel·la, perquè, segons una tradició dels pobles del voltant, els pares van a recollir-hi els nadons (de la mateixa manera que, en altres llocs, es diu que els nens «vénen de París»). Si no es fa aquesta excursió, és convenient fer una recerca de fotografies d’aquests paratges per internet i imprimir-les: es poden tenir penjades a l’aula mentre es treballi la novel·la.