CARTA XXXII De «l’Aventurera en Macao» a Aureli Santonja
València, 22 de març de 1976
Estimat Aureli:
La inefable i sempre conflictiva Matilde Belda, que ha tornat pels seus furs una altra vegada, m’ha estat contant els seus projectes. Crec que t’interessarà saber que està escrivint la història il·lustrada de la marieta, de la bíblia fins als nostres dies. Fixa’t, tu, quina paciència la d’eixa xica, tot lo dia ensumant arxius polsegosos i biblioteques públiques. Però la recerca és grandiosa, un treball de moros. Una de les anècdotes que més em va agradar va ésser l’adveniment de la primera marieta històrica, com ell ho diu, perquè no hi ha història sense fonaments mítics. Així és, com m’ho contà, t’ho conte: Diuen, Aureli, que la mare de la nostra amiga «Virgo Prudens» desitjava tindre un xiquet i per més que ho intentava, mai no es quedava embarassada. Un bon dia, tota tristura i desesperació, quan ja quasi havia perdut les esperances, mentre estava pregant en el seu dormitori, una colometa se li posà al muscle i un raig de llum fortíssim, com un làser, la va cobrir tota sencera. Ella, lògicament, es va esvalotar i tremolava, encara que la llum l’escalfava prou. Lentament, va vore aparèixer un àngel bellíssim que baixava del cel i va tindre por. L’àngel, posant-se damunt d’un nuvolet de cotó que gairebé tocava a ran de terra, agenollat, li va parlar d’aquesta manera:
Maria, el Senyor és ab tu i jo sóc son enviat per tal que sàpigues que ets beneïda entre totes les dones, puix molt han plagut al Pare e al fill e a lo Sant Sperit els teus precs. E lo Sènyer nostre, per mig de lo Sant Sperit que reposa en el teu muscle, farà realitat els teus desigs e tindràs un fill Marieta.
Dites aquestes paraules, la llum s’apagà i la colometa alçà el vol i l’àngel del Senyor es pergué en lo cel, deixant caure una blanca i tendríssima ploma, que dolçament va posar-se sobre lo cap de la mare de «Virgo Prudens». I, al poc, va tindre un xiquet de tres quilos i mig, que, com aquell qui diu, va nàixer d’una plomada. És a dir, la nostra amiga «Virgo», in person.
T’ha plagut? Les històries de nissagues, encara que siguen televisades i per capítols, sempre són boniquetes, veritat? La resta que vaig llegir, va ésser un tros teòric molt tronat sobre el nou rol femení i la usurpació que elles estan fent del lloc que des de sempre hem ocupat al costat del mascle.
Diu Matilde que els temps estan canviant i que les persones són poc conscients de les sibil·lines accions de les dones.
La nostra societat sofreix un atac de banda de les dones, puix que verinosament, a poc a poc, sense que ningú se n’adone, han passat a l’atac, però llançant una cortina de fum amb el rotllo de les reivindicacions femenines. Vol dir que les femelles, veient perillar els vaixells dels seus atractius i cansades del rol masculinitzant que venien adoptant fins ara, inconscientment, han donat per finada la primera etapa de reivindicacions.
Matilde observa un desplaçament i una inversió dels rols, però no sols el del mascle i el de la femella, sinó també el nostre, de l’homosexy, que tendim, enfollits pel guany de les nostres vindicacions, pobres ignorants, a replenar el buit deixat per la dona i, inversament, la dona passa a ocupar el lloc històric que, durant tants de segles, mosatros hem vingut retenint.
Així, ella, antropòloga metropolitana, denota els nous models de comportament socials que sociòlegs i antropòlegs despistats no arriben a albirar.
Pensant-ho detingudament, em sembla que Na Matilde té raó, ja que si el mascle no ha cedit davant de les vindicacions homòfiles de tot tipus, en allò més substancial, el lloc que venim ocupant sense adonar-mos-en, d’algun lloc l’hem hagut de furtar, dic jo! Del rol abandonat per la dona, lògicament! Queda clar, doncs, que l’hetero s’ha homosexualitzat, sense perdre les seues característiques predominants. La dona, homosexualitzada, continua conservant la idiosincràsia pròpia de la seua feminitat. Però, i l’homosexual? Haurem de continuar com sempre, ocupant els rols subsidiaris rebutjats per la dona com en un escaquer de dames maleït, com a peces d’un trencaclosques desafortunat? Quin serà el nostre país, aleshores? La terra erma lluny de l’home i del seu perfum de Lavanda-Brut?
Hauríem d’obrir un període constituent de totes les forces sòciosexuals o, simplement, llançar-nos a la guerrilla urbana vestides de «Dior-sarga-Vietnam» en lluita a mort sense fi? Quin cul de sac, nena!
Al final del llibre, hi ha un curiós pamflet contra el tot de la dona, redactat pel «Col·lectiu de marietes feministes sense figa ni galló», que farà recapacitar més d’una dona.
Sols és un esborrany d’allò que els agradaria presentar per tal d’ésser incloses en la Constitució, però jo crec que assenta les bases reformistes que molts de mosatros estem esperant. L’acusació d’intrusisme amb males arts i d’intentar reduir-les a la condició bíblica, que és la que es mereixen, no és sols una idea de Na Mati.
El plec està dividit en dos apartats suficientment específics:
1. De la interrelació de l’home, la dona i la marieta
(obligacions i deures)
a) La dona, pel fet de ser-ho, reduirà les seues activitats sexuals i eròtiques, fent ús només d’aquelles que vagen encaminades a la procreació.
b) Prohibició total de píndoles i/o artilugis que obstruisquen l’embaràs.
«La dona és la regla». Prou d’excepcions!
c) Prou de violacions i retenció indeguda del mascle. Ordre de lliure circulació de l’anomenat «marit» i socialització d’aquest a les hores d’esbarjo.
La dona tindrà dret a reclamar-lo per les necessitats mínimes de la llar i la procreació.
d) Contra castració, cosit de figa o grapes, a escollir.
e) Es declararà dia festiu el dia de l’aniversari d’Anita Bryan.
f) La dona podrà ésser castigada amb penalty, cada vegada que transgredisca les normes fixades pel col·lectiu i ratificades per la Constitució.
g) Declarem il·legal l’avortament, així com totes aquelles pseudo-llibertats que tendisquen a debilitar el «matriarcat».
h) Una dona és l’extensió de la mare i de les virtuts inherents a la dita condició.
i) Les dones seran grosses per definició, a excepció de la «dona objecte», que tindrà butlla mentre dura la feina, és a dir, en hores d’oficina, i les folklòriques que ho són gairebé sempre.
j) Les dones no podran ésser, lògicament, poliàndriques, fur especial reservat per a les marietes, sempre que no es passen, i per a algunes dones, com les perruqueres, les modistes, les manicures, les dones dels vàters i les cigarreres, tot i que aquestes hauran de presentar certificats de bona conducta i l’aval d’una marieta i estar al corrent dels pagaments d’hisenda. Les putes tindran dret a un xulo per barba, però mai en diumenge; això que s’ho lleven del cap.
k) Es prohibix sota pena de mort que les dones imiten, copien, es disfressen i/o adopten les maneres i accionats típics de les marietes.
l) L’home, per definició, serà l’amo de la dona i ella li deurà respecte, submissió i vassallatge: «Esclava te done i no dona».
m) L’home serà l’amo de la marieta i ella la seua favorita. La marieta li deurà submissió, respecte a voltes i devoció quan s’ho mereixca, però mai vassallatge, ja que a més seran amics i brodaran i faran punt de ganxet en el llit sense demanar permís a l’autoritat competent.
n) Els policies mai no seran marietes ni dones i mediran com a mínim 1’90 d’alçada.
o) D’ara endavant, les abans anomenades «cançons marietes» es diran «cançons dones».
2. De les impossibles relacions estrictes entre la dona maleïda i la marieta vil
1) La marieta deixarà d’ésser vil, perquè, per definició, «marieta és aquella que s’enfolleix en la seua substància eròtica», i mai no ha tingut voluntat d’ésser vil, sabent que la seua inconseqüència estructural li ho impedix.
2) La dona serà maleïda sempre. La Biblia dixit, i mosatros no en tenim la culpa, boniques!
3) La marieta serà dona de debò, puix que s’ho mereix històricament.
4) La dona mai no serà marieta com s’ha explicat en el capítol anterior (apartat k).
5) La marieta podrà insultar i fins i tot menysprear la dona, menys les folklòriques, les dones objectes i les abans esmentades a l’apartat (j), puix que totes aquestes són amigues inqüestionables de les marietes.
6) La dona no podrà menysprear la marieta, sota pena del més gran dels càstigs: l’exili de l’home o, el seu equivalent, l’embaràs in vitro al llarg de 5 anys consecutius.
7) Les folklòriques i les dones objecte podran continuar imitant teatralment les marietes, sempre que siga per motius estètics, artístics o per raons de sanitat.
8) La dona tindrà sempre dos fills seguits, el més grandot mascle i l’altre marieta.
9) Les filles i les marietes, de menudes, seran educades juntes, sense discriminació de sexe, raça o color, en les feines de la llar pròpies de la seua condició inalienable.
10) A l’edat de dotze anys, les dones seran separades de les marietes per tal que aquestes reben una educació religiosa i maternal.
11) Les marietes, les folklòriques i també les dones objecte, seran internades en col·lectius laics de senyoretes, on seran instruïdes discentment en l’específic creador del «cos marietil» i enfollidor, que serà llur desitjat rol social.
Advertència: Les classes de «ploma», «tacons» i «tall i confecció sistema Martí» seran obligatòries.
I el firmen amb tota la barra del món: «Col·lectiu de marietes feministes sense figa ni galló (1a Regional)». És una escissió, ja sabràs, de l’«Escamot incontrolat Conxita Piker». Tota una provocació que portarà més «cua» que Cèlia Gámez.
Ara et deixe, preciós, besos de: L’aventur…