CARTA XIII De Lulú Bon a Aureli Santonja

València, 30 de setembre de 1975

Aureli:

Hi ha notícies que són com ferides i, encara que no m’agrada el paper, haig de fer-ho. Eugeni ha estat internat d’urgència al Clínic, el cos cosit a ganivetades, i el seu estat és alarmant, molt greu.

Sé com estimaves l’Eugeni —bé que ho sé!—, però amb la vida que menava darrerament, no sé si hi series al corrent, a ningú no li estranya aquesta situació. Prou coneixem l’Eugeni i el seu progressiu enfolliment. Les amistats que freqüentava i les increïbles badomeries que, a hores d’ara, corren per ciutat. L’accident, crec que deus de saber-ho, ha estat als vàters públics de l’estació del Nord. Una brega amb uns legionaris que el deixaren mig mort, tirat a l’interior de les latrines, miraculosament amb vida. Lulú ha anat al Clínic i espere prompte les seues notícies.

Carles Besada

(…)

P. D.

Aureli, a l’Eugeni l’estant operant, encara que un A.T.S. amic meu m’ha dit que quan entrà al Clínic respirava tan malament, que el donaren per mort. Fins al matí no se sabrà res. La seua família no vol saber res d’ell i a mi no han volgut donar-me més informació. Espere que em cride aquest amic i, en tot cas, et posaria un telegrama de matí, si és que ja se sap alguna cosa.

Sembla que una de les ganivetades l’ha afectat tan profundament, que a conseqüència del traumatisme ha tingut un «vessament cerebral». Procuraré tindre’t informat i faré tot el que calga.

Lulú