Agraïments

El novembre de 1995, una noia britànica de divuit anys, Leah Betts, va morir després d’estar cinc dies en coma per haver pres una pastilla d’èxtasi el dia del seu aniversari. Els seus pares van permetre que la dramàtica fotografia de la seva filla en coma fos publicada per la premsa, perquè servís d’advertiment a tots els qui ingerien pastilles cada setmana. La imatge de la Leah va fer la volta al món. Posteriorment, els pares van fer donació dels òrgans de la seva filla morta, i el fetge de la Leah fou trasplantat a una noia espanyola.

Cada any moren al món desenes d’adolescents de resultes del consum de les anomenades «drogues de disseny», aparentment i falsament inofensives. Molts més pateixen comes, pertorbacions de la personalitat, bogeries, esquizofrènies, depressions i una infinitat de malalties psíquiques i físiques. I això tan sols és el començament. Ningú no sap del cert què passarà d’aquí a uns quants anys, quan els addictes d’avui arribin als seus punts crítics i els del demà continuïn alimentant els seus cossos amb les noves químiques.

Vull agrair l’ajuda prestada per a l’elaboració d’aquest llibre a Jaume Comas, Enrique i Laia Esteva, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, els arxius de El Periódico i La Vanguardia, així com a tots els qui, d’una manera o d’una altra, han aportat els seus testimonis pel que fa al cas, alguns dels quals són avui dia «pastillers» incurables, mentre que d’altres s’estan desenganxant de les seves addiccions.

Una altra noia, Helen Cousins, que aconseguí despertar-se després d’haver estat dos mesos en coma, va dir una frase que resumeix tota aquesta història: «No balleu amb la mort».

Aquest llibre fou escrit a l’illa Margarita (Veneçuela) i a Vallirana (Barcelona) entre els mesos de maig i juny de 1996.