19 hores 13 minuts

L’Eloi entrà a la zona de lavabos del Popes. Primer de tot hi va veure un passadís que conduïa a una mena de distribuïdor. En aquest, la porta de la dreta donava accés al lavabo dels nois, i la de l’esquerra, al de les noies. Com que al distribuïdor no hi havia ningú, es ficà al lavabo masculí. Deixant de banda un parell de pixaners, no hi va trobar res. Per assegurar-se’n, obrí les portes dels cinc únics vàters.

En sortir de nou al distribuïdor, va veure dues morenetes molt pintades, clòniques, cames nues, melic nu, braços nus, que apareixien per la porta de davant, la de les noies.

—Dues mil cinc-centes! Quina barra!, no?

—Tia, deuen ser bones.

—Ja, però…

Va veure com s’allunyaven pel passadís.

I mirà novament la porta del lavabo femení.

Zona prohibida, llevat que…

Es va esperar uns quants segons, només per sentir-se més tranquil. En acabat va empènyer la porta tot just uns centímetres, disposat a fer l’orni o el borratxo si hi trobava alguna noia. Per més estrany que li semblés, a dins no hi veié ningú. Sempre havia pensat que els lavabos de noies eren plens de gom a gom, amb una filera de cossos atapeïts davant dels miralls. A més, elles hi anaven de dues en dues, cosa que tampoc no havia entès mai. Potser, fins i tot, tot allò era un mite engrandit pel cine i la tele. Això no obstant, a causa de l’hora o del que fos, no hi havia ningú a la vista.

Però sí en un dels reticles privats on es feien les necessitats.

Primerament van ser les seves veus, baixes.

Després, la seva realitat.

—Vinga, decideix-te.

—Només tinc això, i haig de tornar a casa!

—Doncs jo me n’haig d’anar. Busca’m demà.

—Ostres!

L’Eloi tancà la porta del lavabo sense entrar-hi. Va sentir veus darrere seu, al passadís. Es recolzà a la paret fent veure que descansava després de la moguda i va esperar. Els nouvinguts eren dos nois i una noia. Cadascú es va ficar al seu lloc.

Ni tan sols sabia si aquell camell era el que buscava, ni si el que venia era el que necessitava.

S’adonà que estava nerviós. Si anava a trobar els altres, potser el camell se li escaparia. Si es quedava allà, potser trigaria a anar-se’n o a canviar de lloc.

El temps va començar a transcórrer molt lentament.

Un minut més tard, la clienta del camell sortia del lavabo. Prop de quinze anys, provocativa i atrevida. L’altra noia que hi havia entrat ho va fer al cap de tres minuts, sense deixar de retocar-se els cabells. Els dos nois s’hi presentaren immediatament després.

I aleshores, de cop i volta, s’obrí la porta del lavabo femení, i un home, trenta anys, nas aguilenc, hi va treure el cap.

Els ulls de l’home es trobaren amb els de l’Eloi.

Tot just un segon.

I va sortir del lavabo i es posà a caminar pel passadís, en direcció a la discoteca.