19 hores 1 minut

—Quants anys tenen els seus fills, patró?

No li agradava gens que li digués «patró». Li semblava tret d’una pel·lícula de gàngsters americana. Però se’n va oblidar perquè la pregunta l’havia agafat de sorpresa.

—Vint-i-tres, dinou i quinze.

—La meva en té set, i el trapella, que és fort com un roure, tres.

—Quan són petits patim perquè són petits i semblen indefensos, i quan són grans patim perquè són grans i es pensen que ho saben tot —va replicar en Vicenç Espinós.

Potser valia més parlar, encara que fos d’allò. Feia massa estona que guardaven silenci, enmig de l’estrèpit del trànsit vespertí.

—Això d’aquesta noia, que fort, eh?

—Ho dius pels seus pares?

—I per nosaltres. La premsa hi ficarà cullerada. Perquè una cosa és que la dinyi un drogata, i una altra que ho faci una noia normal que havia sortit a divertir-se.

—Cada cap de setmana moren una dotzena de nois i noies joves en accidents de circulació.

—Ja, però com vostè diu, són una dotzena. Aquesta està sola, i a sobre amb això del coma. Perquè si un es mor, al cap de pocs dies ja no és notícia; però si ella estigués així gaire temps… Encenc la sirena, patró? Això no es mou.

—No, no la suporto.

—Surten a la nit, els seus fills?

Era una bona pregunta.

—Sí —convingué de mala gana.

—I arriben a casa de bon matí, és clar. Com tots.

Un mes abans havia trobat una pastilla d’herba en un calaix de l’habitació d’en Ferran, el de dinou.

—Roca, no em toquis els collons, entesos?

—Patró, si jo només…

—I no em diguis patró.

—Ostres —va sospirar el policia—, sembla que aquest cas serà mogudet.

Tenia gràcia, per l’accent i la forma de dir-ho, de manera que fins i tot apuntà un mig somriure.

—Tu prepara’t amb aquest roure que dius que tens, que ja ho veuràs d’aquí a quinze anys.

—No, si ja em fa sortir de polleguera.

—Doncs això.

—Però una bona clatellada a temps…

—Ja.

—La culpa és nostra, que els ho donem tot mastegat.

—Roca.

—Què passa, patr…, inspector?

—No et posis a filosofar, d’acord? I encén la sirena, que vull sortir d’aquest embús. Però després apaga-la.

No li ho va haver de dir dues vegades.

Un minut més tard ja pitjava l’accelerador gairebé a fons.