19 hores 24 minuts

Va ser el primer que hi arribà, però va fer cas omís del caigut, i de la taca de sang que s’estava formant sota el seu cap. Es llançà damunt del forat de la claveguera, com si volgués ficar-s’hi.

El soroll de l’aigua que corria per sota li va copejar els sentits, com si fos un cop de puny a la consciència.

—No… —tornà a dir l’Eloi, embolcallant la seva expressió amb un gemec de desànim.

En Màxim es va agenollar al costat del camell.

En Santi ja hi arribava, i també els dos homes per l’altre costat. La Cinta encara era lluny.

—És… mort —digué en Màxim.

L’Eloi es va incorporar, però tan sols per quedar assegut a la vorada.

Des d’allà mirà el cadàver amb el seu odi final.

No li calia escorcollar-lo per saber ja que no portava cap pastilla a sobre.