19 hores 21 minuts
En Màxim veia com el camell corria davant seu, però també el sentia.
La seva veu, la nit anterior.
—Té, noi: amb això, Disneylàndia.
—Prefereixo alguna cosa una mica més emocionant.
—El que tu vulguis, home. Tot és al teu cap. Passa-t’ho bé.
—Per dues mil peles?
—La clau del paradís no sempre ha de costar massa diners.
La clau del paradís.
Quan l’Eloi hagués aconseguit aquella pastilla, pelaria aquell fill de puta amb molt de gust!
Si l’agafaven.
Feia l’efecte que el camell volava entremig dels cotxes.