19 hores 17 minuts

La Cinta i en Santi estaven recolzats a la paret, prop de la porta. Feia estona que havien deixat de mirar cap a l’interior de la discoteca. Es fixaven més en els qui hi entraven o en sortien, fins i tot en el seu aspecte, i en les seves mans, per si de cas hi veien una pastilla acabada de comprar. En Màxim i l’Eloi no donaven senyals de vida.

—Aquest paio no vindrà —va dir ell.

—Potser ja se n’ha anat —replicà ella.

La Cinta va girar el cap en direcció a l’altre costat.

I veié l’aldarull.

Tan a prop seu que ja el tenia al damunt.

Un home corrent cap a la porta, vagament familiar, encara que la nit anterior amb prou feines li havia fet una ullada. I darrere seu, a una distància que semblava enorme, l’Eloi en primer lloc, i en Màxim després.

Va reaccionar massa tard, arrossegada pel vent de la sorpresa.

—Santi!

El xicot es va moure, però no va poder evitar que el camell se li tirés al damunt i l’empentés bruscament. Va caure cap enrere, i intentant agafar-se, arrossegà la Cinta.

—S’escapa! S’escapa! —va cridar la noia.

Ells encara eren a terra que el camell va sortir per la porta, i els altres dos estaven massa lluny per impedir-ho.