Opinió del traductor Xavier Pàmies

Una gran novel·la de pirates

Sempre em llegeixo els llibres abans de traduir-los. En aquesta primera lectura dels originals, algun m’ha fet badallar, però puc dir que he tingut la sort d’haver de traduir bastants llibres bons. D’aquests, la majoria m’han agradat poc o molt i me’ls he llegit força de gust. Només uns quants, molt pocs, m’han atrapat i seduït d’entrada; i Pólvora i canyella n’ha sigut un.

Em va entusiasmar quan me’l vaig llegir en anglès, i m’ha tornat a entusiasmar quan l’he rellegit en català. Tot el mèrit és de l’autor; a l’hora de traduir, només calia copsar la delicadesa i la vivesa de les descripcions i els sentiments de l’original i fer l’esforç de transcriure-ho reproduint el seu llenguatge ric i fluid esquitxat amb les pinzellades d’època justes per situar el lector en l’ambient en què transcorre la novel·la.

Tota crítica és subjectiva, però després d’haver llegit aquest llibre me n’ha quedat la sensació d’haver tingut a les mans una de les millors novel·les de pirates de tots els temps, equiparable fins i tot a L’illa del tresor de Stevenson. Crec que és una festa no només per al cervell i el cor, sinó també per als cinc sentits: per a la vista, combats navals i mars tropicals; per a l’oïda, el brogit dels canons i l’esclat del tro; per al tacte, la pell de l’amor; per al gust, la salabror de les onades i de les llàgrimes; per a l’olfacte, l’olor de mar i de tròpic; i, per a tots cinc sentits alhora, el color, el tacte, el gust, l’olor i el so del menjar exquisit que un bon cuiner pot arribar a preparar quasi sense ingredients en un vaixell pirata si una seductora capitana pirata t’ho demana i t’hi va la vida.

He quedat enamorat de tots els personatges, que l’autor dibuixa amb una precisió i un sentiment que fan que semblin vius des del primer moment. D’altra banda, les metàfores i les imatges que Eli Brown utilitza al llarg de tota la novel·la són tan exquisides com els plats del cuiner. M’han vingut tantes ganes de donar a conèixer aquest llibre, perquè en disfruti com més gent millor, que m’oferiria a participar en presentacions especials per a xefs de Catalunya i, fins i tot, en algun port nàutic, on segur que hi ha uns quants capitans de iot amants tant de la bona literatura marinera com de la bona cuina.

No cal que desitgi bon profit a qui decideixi llegir aquest llibre, perquè estic convençut que n’hi farà.

Xavier Pàmies (Barcelona, 1959) és un dels traductors al català més prolífics i amb més talent. Ha rebut grans elogis de la crítica. Un lingüista tan rellevant com en Joan Solà, arran de la traducció d’El Casalot de Dickens, va escriure:

«Traducció insuperable. Altíssima competència i admirable responsabilitat. És tota una autoritat».

Ha estat guardonat amb el premi Pontiero i amb el Ciutat de Barcelona.

Entre els molts autors que ha traduït, alguns noms: del portuguès, Lobo Antunes, Saramago; de l’anglès, Austen, Auster, Capote, Dickens, Fitzgerald, Ishiguro, Roth, Rowling, Rushdie, Salinger i Wilde; i del francès, Némirovski.

Manté tres blogs: Glossaris i documents de traducció, Un buidatge del Coromines i Qüestions puntuals de llengua.