EPÍLEG

Teresa Mascaró desaparegué de Venusia el mes de gener de 1979. Durant quasi vuit anys, tant els seus pares com jo, culpable encara que involuntàriament de tot el que li succeí, vam intentar per tots els mitjans saber-ne noves sense cap resultat. Tampoc tengueren sort els seus amics italicans ni els membres d’Amnistia Internacional encarregats del seu cas.

A hores d’ara, després de la caiguda de Cárdenas (març de 1987) i gràcies a l’informe elaborat per la comissió investigadora nomenada pel nou govern democràtic, hem pogut saber que Teresa morí en l’incendi provocat que devastà —el 15 de gener de 1979— la casa de Trebujar on vivia Constancia Gallego i la seva cosina Gabriela Cárdenas, víctimes també de la tragèdia.

Res no m’impedeix, per tant, publicar el manuscrit que m’envià; per desgràcia ja no podrà perjudicar-la. He volgut afegir a aquests papers els fragments del diari de Teresa que fan referència a Corbalán-Gallego, facilitats pels seus pares, i les sis cartes que m’escrigué des d’Itàlica. M’agradaria que tot plegat servís per no oblidar Teresa Mascaró. La seva existència depèn ara de nosaltres, ja que en llegir els seus escrits li atorguem, en certa manera, altre cop la vida. I voldria també que aquests induïssin la policia a prendre seriosament la hipòtesi que no és Corbalán la persona enterrada al cementiri de Cerdanyola. Jo estic segura que la dentadura perfecta d’Antonio Gallego és la darrera venjança de l’escriptor contra el seu suplantat. He pogut aconseguir a la clínica Barrière de París unes radiografies odontològiques de Pablo Corbalán on es mostren dues dents trencades, que l’eminent dentista francès recompongué a la perfecció.

CÈLIA BESTARD

Deià (Mallorca), estiu de 1981 - estiu de 1982

Barcelona, Deià (Mallorca), 1988