Venusia, 26 de desembre de 1978

Estimada Cèlia: Aquí no hi fa cap bon estar de res. Els més optimistes diuen que el govern fa aigües per tots costats, però jo crec, ben al contrari, que sortirà molt més enfortit de la crisi actual. Ahir el toc de queda fou contestat amb una multitudinària manifestació. Tot i que era el dia de Nadal, la policia carregà brutalment. Hi hagué dos morts i centenars de ferits. Avui moltes botigues no han obert en senyal de dol. Els fets han estat qualificats pel mateix govern de molt greus en un comunicat ple d’amenaces que les emissores de ràdio i els tres canals de televisió van emetent cada mitja hora. Naturalment, en la situació actual és impensable la presentació d’ El relevo. A més, aquest matí un viatger arribat de Calipso assegurava a la recepció de l’hotel que Sánchez Romero ha estat detingut. Creu-me que, si no fos perquè segurament no podré tornar a Itàlica fins d’aquí a molt de temps, agafaria el primer avió que sortís cap a Barcelona.

Ahir, després de dinar, vaig llogar un cotxe per anar a Trebujar. Suposava que així em seria més fàcil sostreure’m a l’obsessió que algú em segueix: la veritat és que des de fa dos dies no he tornat a veure l’individu de les ulleres; i podria arribar més còmodament fins a la finca, ja que els transports públics funcionen molt malament…

Trebujar queda al nord de Venusia, a uns cinquanta quilòmetres, com ja et vaig dir. És un feu immens, avui dividit en partions, que conserva encara una casa colonial amb un jardí ombrívol, tancat per parets vorejades per glicines morades, tal com em va contar Corbalán. Però Trebujar mai no va pertànyer a la seva família, sinó a un metge de Venusia anomenat Gallego, el fill del qual, també escriptor, fou company de don Pablo a la universitat. He demanat si podia parlar amb ell, però la velleta dolça que m’ha rebut m’ha dit que el seu germà havia desaparegut de Trebujar feia onze anys. El seu nom figura encara a les llistes d’Amnistia Internacional i de la Creu Roja com a pres polític. Però cap dels dos organismes no ha pogut esbrinar a quina presó es troba, si és que viu.

La senyora Gallego m’ha explicat que la finca havia estat comprada pel seu avi, un emigrant gallec que, a començaments de segle, arribà a Itàlica, on féu una fortuna considerable. No, mai Trebujar no va pertànyer a Corbalán, que ni tan sols visità aquests paratges. Antonio Gallego no l’haguera convidat per res del món, perquè el menyspreava. Precisament havia escrit un llibre en el qual demostrava que Días sin sentido era un plagi. No pots imaginar-te, Cèlia, la meva sorpresa. He demanat a la senyora Gallego si me’n podia deixar un exemplar i m’ha assegurat que me’l cercaria, suposava que en trobaria algun, malgrat que tots els escrits del seu germà foren segrestats.

La velleta fràgil com una figura de porcellana antiga m’explicà tot això amb una veu infinitament trista però serena que em colpí. Al seu costat, una altra dona més jove ens ha acompanyat durant l’estona de la visita, sense dir res. Elles dues no formaven, malgrat el rigorós dol que vestien, un quadre patètic. El seu dolor semblava consubstancial, com si des del naixement s’haguessin acostumat a patir-lo. M’oferiren uns refrescos. I a l’ombra d’una paret amb glicines morades, on hauria volgut escriure el nom de Pablo, beguérem totes tres, mentre la tarda acotava el cap amorosint els camps amb una llum suau que minvava dolçament les distàncies.

Estic molt desconcertada, Cèlia. No entenc per què Corbalán em donà pistes falses sobre la seva vida que conduïen, a més, a llocs perillosos. Volia expiar, d’aquesta manera, velles culpes? O es tractava d’una immensa broma, una mena de parany per caçar admiradores estúpides? Tal vegada mai no imaginà que seria capaç d’arribar fins aquí per comprovar els seus falsos records. Tal vegada el que desitjava era posar-me en ridícul davant d’altres investigadors de la seva obra. Només així s’explica el canvi de la cassette, el fet que en lloc de la nostra darrera conversa aparegués, com ja vaig comentar-te, un enregistrament de Susana Rinaldi.

Em falta només una altra dada per comprovar: si va treballar a la Compañía Iberoamericana de Publicaciones.

Si El relevo no pot presentar-se i les coses continuen empitjorant, tornaré de seguida que pugui a Barcelona.

Moltes abraçades.

TERESA