Notes lèxiques de Mar i cel
Acte primer
Escena I
(1) do’m. Dóna’m. Forma de primera persona del present d’indicatiu de la flexió antiga de dar o donar.
(2) arraix. Patró sarraí de barca.
(3) galeot. Galiot. Vaixell semblant a la galera, però més petit.
(4) fusta. Nau de fusta, nau medieval de rems (lleny).
(5) dobles. Nom donat, genèricament, al doble de totes les monedes d’or (dobla).
Escena III
(6) grillons. Peces de ferro en forma d’arc aproximadament semicirculars que es clouen passant un pern pels forats que hi ha a cada extrem de l’arc, i serveixen per subjectar una cadena al coll o a la cama d’una persona.
(7) martres. Ant. màrtir (martre).
Escena IV
(8) griva. Ocell de plomatge bru al mantell i al carpó i amb el pit ple de taques fosques sobre un fons clar, d’uns 30 centímetres de llarg.
Escena VII
(9) gallarets. Gallardets. Banderetes llargues i estretes, generalment de forma triangular, que serveixen d’insígnia o per fer senyals, especialment en arborar-se al cim d’un pal de nau.
(10) antenes. Vergues de la vela llatina fixades oblíquament a l’arbre d’una nau.
Escena XV
(11) felló. Covard, traïdor (usat en el llenguatge literari de la Renaixença, és un castellanisme de felón).
(12) taifa. Bàndol, conjunt menyspreable.
(13) hurí. Dones bellíssimes i verges del paradís de Mahoma, companyes dels benaventurats.
Acte II
Escena I
(14) vibra. Escurçó.
Escena V
(15) neuleixes. Decandeixes, perds vigoria, quedes escarransit.
(16) reïra. Interjecció. Intensiu de ira, usat en exclamacions d’impaciència com reïra de Déu.
Escena VII
(17) xardorosa. Ardorosa.
Escena IX
(18) abim. Abisme.
Escena XI
(19) espurni. Espurnegi, llanci espurnes. Alguna cosa, brillar com si llancés espurnes.
(20) suara. Ara mateix, ara fa poc.
Escena XII
(21) delmaren. Causaren gran mortaldat.
Escena XIII
(22) dragaren. La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engoliren (quelcom).
(23) falsia. Acte o paraula d’una persona falsa.
Escena XV
(24) caragirat. Traïdor, renegat, fals.
Escena XVI
(25) escorpit. Variant arcaica i dialectal d’escorpí.
Acte III
Escena III
(26) aviaré. Llançaré, encaminaré.
(27) estrafaci. Canviï (quelcom d’un mateix) amb un fi determinat.
Escena V
(28) germana tornera. Qui té esment al torn d’un convent.
Escena VI
(29) diantre. Eufemisme per diable.
(30) ou-me. Escolta’m. Tercera persona del singular del present d’indicatiu de la flexió antiga d’oir o oure.
Escena VIII
(31) turba. Gentalla.
(32) abrusen. Sotmeten a l’acció del foc.