ESCENA V

HASSÈN, MALEK i després SAÏD.

MALEK (a part):

Té: Hassèn parlant amb ella; no hi ha ordre,

ni res aquí!

HASSÈN (a part, disgustat per lo que acaba de dir a BLANCA):

Ves què li he dit; sóc bèstia!

MALEK:

Hassèn!

HASSÈN:

Què hi ha?

MALEK:

T’he vist: aquí se’ns priva

parlar als presoners.

HASSÈN:

Espia’m, home.

MALEK:

Si aquí jo governés…

HASSÈN:

Massa et neuleixes.

Mes per ara, minyó…

(SAÏD va baixant molt pensatiu).

MALEK (contenint-se al veure a SAÏD):

Prou tens ventura…

SAÏD:

Deixeu-me sol.

MALEK:

És que et buscava.

SAÏD (malhumorat):

Digues.

MALEK:

Saps quant te vol la gent; saps quant s’exposa

en l’abordatge…

SAÏD:

Al gra, Malek.

MALEK:

Nou dies

hi ha avui dels últims fets: de sa bravesa

testimoni has sigut.

SAÏD:

De pressa, acaba.

MALEK (amb feresa):

Doncs volen los minyons ara la vida

del patró cristià, que ell los insulta

per la reixa seguit; i no fa una hora

que al repassar-li jo els grillons, la cara

m’ha ensagnat d’un revés: mira’m.

HASSÈN (a part):

Fort!

MALEK:

Beure’m

vull sa sang de cristià!

SAÏD (amb fingida serenitat):

Bé; tu desitges

matar-lo…?

MALEK:

Sí, en lo pit tota aquesta arma

i el puny a més amb ella…!

SAÏD:

Bé; i tu, em penso,

voldràs matar-lo engrillonat? I encara

pel davant tu voldràs que te’l continguen

dos dels teus…? Miserable! Vés: quan trobis

valor dintre ton pit torna, i te’l deixo

lliure, mes també armat, i prou te juro

que si en terra et tirés, no haig pas de córrer

a deslliurar-te. Pel que vals! Au, vés-te’n!

HASSÈN (a part):

Això és ser home, això.

SAÏD:

No, espera’t: dóna’m

les claus dels presoners.

MALEK:

Què!

SAÏD:

De seguida!

MALEK:

És que…

SAÏD:

Les claus, he dit!

MALEK:

Té-les.

SAÏD:

Des d’ara

no ets aquí mon segon.

MALEK:

Com! Tu me’n feres!

SAÏD:

Doncs jo te’n trec.

MALEK:

Saïd!

SAÏD (cridant-lo sense fer cas de MALEK):

Hassèn!

MALEK (a part. Anant-se’n cap a l’escala):

La vida

t’ha de costar l’afront.

SAÏD:

I ai si els hi toques

ni un cabell, als cristians!

MALEK (replicant des de mitja escala):

És que…

SAÏD (anant-lo a envestir):

Reïra

d’Al·là!

(MALEK fuig ràpid).