ESCENA IV

BLANCA i HASSÈN.

HASSÈN (a part):

Me’n vaig per no sentir-lo. Malviatge!

Quin home més estrany! Malhaja l’hora

que vaig posar-li voluntat…! Quin geni!

Si no m’aparto em balda. Altre estaria

satisfet de la caça; doncs ell ara

pitjor que mai; ben cert té males herbes

al cos ja fa molts dies: trist o amb ràbia.

(S’asseu i es dirigeix a BLANCA, que no el sent).

Ah…! Quin camí que fem…! Ni mai!

(Tornant a la idea de SAÏD. A part).

Té: em pega

perquè he dit que és hermosa aquesta dona.

Això no vols? Jo que li dic que és lletja.

I si no fujo em passa.

BLANCA (a part):

D’aquest home

si jo pogués lograr…

HASSÈN (aixecant-se. A part):

I és que murmuren

de son tracte els minyons: pitjor que bèsties

los fa anar.

BLANCA:

Perdoneu.

HASSÈN:

Què? (A part). Va: és hermosa,

m’hi jugo deu cianís.

BLANCA (amb por):

Una pregunta

voldria fer-vos…

HASSÈN:

Digueu, doncs.

BLANCA:

Si es troba

l’Alger a prop.

HASSÈN:

Ans que fineixi el dia

veurem ses terres.

BLANCA (esglaiada plorant):

Ah! Déu meu!

HASSÈN (a part):

Bo: llàgrimes!

Això no fa per mi.

(Fa un moviment per entornar-se’n).

BLANCA:

Senyor: oïu-me:

vós feu cara de bo.

HASSÈN:

No: aneu errada:

no en sóc, i si…

BLANCA:

Salveu-nos: quan en terra

siguem…

HASSÈN:

No digueu més: primer la vida

que trair jo a l’arraix.

BLANCA:

Déu meu!

HASSÈN:

Cristiana:

ell se torna crudel; mes jo no el deixo

ni per tot l’or del món: só el gos, i ell l’amo.

BLANCA:

Pregueu-li, doncs…

HASSÈN:

Que vinga?

BLANCA:

Que permeti

venir a mon cosí un instant; voldria

parlar-li el pare.

HASSÈN:

I com voleu que gosi

demanar-ho a Saïd? Un gat se sembla

que anuncia el mal temps.

BLANCA (plorant. A part):

Oh!, si finava

mon pare sens veure’l!

HASSÈN (a part):

Bo!, ja hi torna:

me’n vaig. Què tant de plors!

BLANCA:

Jo us ho demano:

per vostres pares, vostres fills!

HASSÈN (rient):

Busqueu-los:

sóc bord i…, no tinc fills. Mes per què llàgrimes

si sultana us faran?

(Tractant d’aconsolar-la).

Totes les dones

que cacem los pirates se les queda

qui mana en terra. Això és de llei. Nosaltres

tenim càrrega i homes. Ell les tria:

les bones per l’harem; les que són lletges

les regala, o les ven. Vós sou hermosa…

Tria feta!

BLANCA (fugint al camarot esglaiada):

Oh!, mon pare!

HASSÈN (adonant-se de lo que ha fet):

Ja l’he dita!