Propostes de treball
Abans de la lectura
1. Com observaràs, a Mar i cel es fa referència tant als «pirates» com als «corsaris». A l’obra se’n parla com si fossin termes sinònims, però no és ben bé així. Busca informació en un diccionari o en una enciclopèdia sobre què són exactament un pirata i un corsari. Quines semblances i quines diferències existeixen entre les dues activitats?
2. Durant el segle XVI la pirateria va tenir una vigència absoluta i va ser una amenaça constant per a la costa mediterrània; i, concretament, per a les terres de parla catalana. Informa’t sobre les raons polítiques i econòmiques que hi havia darrere del fenomen de la pirateria en aquella època.
3. Quines estratègies utilitzaven i quins objectius perseguien els pirates amb les seves activitats delictives?
4. La problemàtica de la pirateria continua present en el món actual. Els episodis de pirateria marítima davant de la costa de Somàlia tenen, de tant en tant, un cert ressò mediàtic. Explica com actuen aquests pirates moderns i què pretenen. Comenta algun cas recent de pirateria que hagi estat d’actualitat.
5. Qui eren els moriscos? Com vivien i quin tipus de creences tenien? Quina mena de mesures va emprendre la jerarquia política i eclesiàstica contra aquesta comunitat, abans de la seva expulsió?
6. Per què la monarquia espanyola va decidir expulsar els moriscos l’any 1609? Com es va aplicar aquesta expulsió?
7. Quin tipus de relació es va comentar que existia entre els corsaris i la comunitat morisca del País Valencià? Per què?
8. Què significa l’expressió «neteja ètnica»? L’expulsió dels moriscos, podria ser considerada com un cas de neteja ètnica? Comenta alguna situació d’aquest tipus que s’hagi produït recentment o al llarg del segle anterior.
9. A què ens referim quan parlem de fonamentalisme o fanatisme religiós? Actualment, amb quines religions s’associa el fanatisme? Per què? Explica’n i comenta’n algun cas actual.
10. Ha existit o existeix un fanatisme religiós cristià? Què va ser el Sant Ofici de la Inquisició espanyola?
11. Què era un renegat cristià? Per què era tan perseguit per la Inquisició espanyola?
12. Quina relació s’estableix en l’actualitat entre fanatisme religiós i terrorisme? Esmenta algun fet històric recent que posi en evidència aquesta problemàtica de la societat d’avui.
Durant la lectura
13. A partir de l’acotació inicial del primer acte, dibuixa una proposta escenogràfica per a Mar i cel. Respecta els elements principals (cambra d’un vaixell de corsaris, pal major, escala que condueix a la coberta, finestra oberta que permet veure el cel i el mar, llitera de Saïd, taula, tamborets) i afegeix tot allò que pensis que pot millorar l’espai escènic.
14. L’escena primera de l’acte primer presenta una situació dramàtica protagonitzada per cinc pirates: Mahomet, Osman, Hassèn, Joanot i Saïd. Al llarg de l’obra coneixerem les seves personalitats, però en aquesta escena inicial hi ha prou elements per tenir una impressió molt reveladora del caràcter de cadascun d’ells. Concreta aquests aspectes que defineixen la personalitat de cada personatge.
15. Llegeix amb atenció el monòleg de Blanca (escena V, acte primer), en què li comenta al seu pare què ha estat la seva vida des de la infantesa fins al moment en què es troba. Fixa’t que no hi ha cap acotació, excepte la que indica com cal interpretar l’últim vers del monòleg («Amb resolució»). Incorpora-hi, en el text, aquelles acotacions que creguis que poden ajudar a millorar la interpretació del monòleg.
16. Enregistra el monòleg de Saïd en què explica la seva terrible història (escena XV, acte primer). Recorda l’acotació inicial: «Despreciatiu de cop, després amb exaltació creixent»). Tingues molt en compte que cal mantenir un to exaltat, però sense deixar de banda l’emoció i la pura narració dels fets. Respecta, també, l’estructura en versos, tot fent petites pauses: una mica més llargues quan hi ha un signe de puntuació a la fi del vers, i més curtes quan són versos amb encavalcaments.
17. Feu la mateixa operació d’enregistrament (si és possible, de gravació en vídeo) amb l’escena XIX de l’acte primer. Aquesta escena final de l’acte és una situació dramàtica entre Blanca i Saïd d’alta temperatura emocional, amb moltes acotacions indicatives de la interpretació i del moviment escènic.
18. La lectura de l’escena XV de l’acte segon, en què es presenta un diàleg entre Saïd i Hassèn, ens permet veure uns personatges diferents de com els hem conegut fins ara. Explica i comenta l’escena, tot indicant aquests canvis que s’observen en la psicologia dels dos personatges.
19. L’escena primera de l’acte tercer introdueix els personatges de Roc i Guillem, que encara no havien aparegut en l’acció dramàtica. Quin tipus de situació teatral plantegen aquests personatges? Quin efecte et sembla que provoca aquesta escena dins de la dinàmica de la tragèdia? Què en pensen, Roc i Guillem, de la figura tràgica de Blanca?
20. Fixa’t en l’escena VII de l’acte tercer. És un moment dramàtic de gran intensitat en què Carles, Ferran i Blanca defineixen les seves posicions davant del conflicte creat. Quins són els arguments que utilitza cada personatge? Quins són els aspectes bàsics del conflicte religiós que es planteja?
Després de la lectura
21. Pautes per a un treball sobre una escena de Mar i cel:
—Heu de triar una escena important de Mar i cel, que pugueu treballar i representar els que formeu el grup.
—Treball escrit: una proposta teòrica per representar l’escena triada.
1) Muntatge i direcció: projecte o plantejament global de la representació: quina lectura heu fet de l’escena?, per què l’heu triat?, què voleu accentuar?, quins aspectes de la representació teatral heu de treballar més i en quin sentit?, voleu donar actualitat al conflicte que representeu? Coordinació raonada de tots els aspectes tècnics que han de permetre la representació: entrades i sortides dels personatges; moviments i gestualitat dels actors/actrius; integració coherent de les propostes d’escenografia i vestuari, d’efectes especials i musicals…
2) Escenografia i vestuari: creació d’una proposta dibuixada i explicada de l’escenografia, l’atrezzo o objectes escènics i el vestuari que s’utilitzarà en la representació.
3) Efectes especials i musicals: preparació de la «banda sonora», amb tots els efectes especials i musicals que caldrà incorporar al llarg de la representació. L’aportació escrita al treball consisteix en una relació d’efectes i músiques —partitures incloses, si és possible— i en un comentari de la tria realitzada i dels efectes que es busca potenciar.
4) Personatges-actors/actrius: preparació del seu paper i redacció de les impressions (de caràcter i d’actuació) dels personatges representats.
—Representació: opció pel format visual de vídeo (amb la possibilitat d’incorporar elements de tipus cinematogràfic) o per l’escenificació a l’aula (amb la incorporació afegida, si es vol, dels materials de la classe: taules, cadires, pissarra…).
22. Qüestions a respondre a partir de la lectura de la introducció:
1) Quina circumstància recent ha dificultat que Mar i cel tingui, en l’actualitat, el reconeixement teatral que es mereix? Explica la situació creada i contrasta-la amb la consideració literària que l’obra sembla tenir entre els escriptors i els estudiosos de la literatura catalana.
2) Quins aspectes de l’obra poètica de Guimerà denoten l’autor teatral que acabarà sent? Què hi ha de propi del llenguatge poètic en les primeres obres teatrals de l’autor de Mar i cel?
3) Què és el que va sorprendre i va resultar innovador del teatre de Guimerà?
4) Per què podem qualificar les primeres tragèdies de Guimerà com a històriques? Com es tracta la història en aquestes obres?
5) Quines influències literàries té en compte Guimerà i què li aporten a l’hora de fer les seves tragèdies?
6) Comenta la visió del món que transmet la tragèdia guimeraniana.
7) Quins problemes va tenir Mar i cel per ser representada? Com va ser acollida pel públic i per la crítica?
8) Determina els elements que fan avançar l’acció dramàtica de Mar i cel. Explica com evoluciona la situació de Saïd i de Blanca en cadascun dels tres actes.
9) Esmenta els conflictes dramàtics de l’obra i fes-ne un comentari sintètic de cadascun. Estableix la relació que es planteja entre els diferents conflictes.
10) Concreta els personatges que destacaries per la seva complexitat psicològica. Dóna raons que expliquin aquesta psicologia complexa d’alguns personatges.
11) Hi ha personatges que són més senzills, que representen un caràcter o una idea. Quins personatges serien d’aquest tipus i per què?
12) Què aporten els elements de l’estructura dramàtica (unitat de lloc, actes, acotacions, aparts, monòlegs) a l’obra?
13) Quines són les característiques del llenguatge de Mar i cel?
23. A partir del fragment de Rei i monjo de Guimerà, que trobaràs a l’apartat de «Textos complementaris», comenta la visió de l’amor que transmet el personatge de Galín. Quines semblances pots establir entre les paraules de Galín i les declaracions amoroses de Blanca i Saïd de l’escena IX del tercer acte?
24. El poema «Mort de la monja» de Guimerà («Textos complementaris») expressa el tipus de vida d’una dona dedicada a servir Déu, enclaustrada en un convent. Quin missatge et sembla que vol comunicar Guimerà a través dels seus versos? Relaciona aquest poema amb la figura de la Blanca de Mar i cel.
25. Guimerà sentia una veritable admiració per Shakespeare, que es veu reflectida en les seves tragèdies. En el poema «A Shakespeare» («Textos complementaris») expressa què pensava del gran escriptor anglès. Concreta i comenta aquestes idees. Interpreta la imatge de la nau.
26. «La gran bondat» és un poema de Guimerà («Textos complementaris») que ens presenta un aspecte important del seu ideari religiós. Quin és aquest aspecte i quina relació té amb Mar i cel?
27. Al voltant del personatge del pirata, s’ha creat una certa llegenda romàntica que parla del seu coratge, de l’afany d’aventures i experiències i del desig de llibertat absoluta, sense límits. «Ara no es fa, pro jo encara ho faria» («Textos complementaris») és un poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) que ens dóna una determinada imatge del món dels pirates. Llegeix atentament els versos i intenta determinar quins elements caracteritzen la figura del pirata. Què vol comunicar el poeta? Quina relació es podria establir entre el pirata del poema de Salvat-Papasseit i el Saïd de Guimerà?
28. Contrasta l’escena («Textos complementaris») del musical Mar i cel (1988) del grup Dagoll Dagom (dirigit per Joan Lluís Bozzo, amb un text escrit per Xavier Bru de Sala) amb els moments finals de la tragèdia de Guimerà (escenes XI i XII del tercer acte). Quines semblances i quines diferències hi observes? Per què creus que s’han fet canvis, respecte a l’obra de Guimerà, en el plantejament d’aquesta escena final? Quina valoració literària fas del text del musical Mar i cel de Dagoll Dagom?
29. El fragment de Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes («Textos complementaris») ens apropa la veu d’un personatge morisc, anomenat Ricote, veí de Sancho Panza i que era tendero del lloc on vivien. El pobre home ha tornat a Espanya, després de l’expulsió, amb el perill que si te cogen y conocen tendrás harta mala ventura. Sembla que Cervantes estava a favor de l’expulsió dels moriscos, però en el text es destaca una visió inhabitual d’aquest episodi de la història, allunyada de la passió política i amb un contingut humà destacable. Explica com valora Ricote l’expulsió i les conseqüències que ha tingut. Relaciona aquesta versió dels fets amb la que es presenta a Mar i cel.
30. Joan F. Mira determina a Vida i final dels moriscos valencians («Textos complementaris») les circumstàncies religioses i polítiques que van portar a l’expulsió dels moriscos. Explica quines són aquestes circumstàncies i comenta com es veuen reflectides a Mar i cel.
31. El Grup d’Estudis Teatrals va fer una representació ben especial de Mar i cel de Guimerà l’any 1976. Joan Lluís Bozzo va realitzar l’adaptació en prosa dels versos guimeranians i va dirigir l’espectacle. Llegeix amb atenció el text («Textos complementaris») que va escriure el Grup amb la intenció d’explicar què pretenien amb el seu muntatge. Tingues en compte que la representació es va fer un any després de la mort del dictador Franco, quan hi havia un ambient de gran tensió política i social. Què et sembla la interpretació que proposen de Mar i cel? Creus que la manipulació literària i lingüística de l’obra de Guimerà que proposen pot fer-la més pròxima i més eficaç per al públic contemporani?
32. Ramon Bacardit («Textos complementaris») posa en evidència els elements realistes i simbolistes que es poden detectar a Mar i cel. Digues quins són aquests elements que destaca i fes-ne una valoració raonada.