ESCENA XVII

Els anteriors i BLANCA, esglaiada.

BLANCA:

Ah!

SAÏD (amenaçant amb lo puny la terra, que veu per la finestra des del mig de la cambra):

Maleïda.

BLANCA:

Terra! Ah!

MALEK (als seus):

Anem amunt; ja som a casa.

(Els corsaris comencen a moure’s per pujar a coberta).

BLANCA (a SAÏD, en veu baixa pel terror):

Pietat! Pietat!

MALEK (aturant als pirates mostrant-los-hi a SAÏD parlant amb BLANCA):

Jo no me’n fio, mireu-lo.

Nos vol trair; està venut.

(Los pirates al peu de l’escala parlen baix excitats per MALEK. JOANOT i HASSÈN no han d’estar amb los altres pirates).

BLANCA (a SAÏD):

M’esglaia

eixa terra! Tinc por!

SAÏD (a part):

Oh! Quina angoixa!

Què fer! Vaig a entregar-la! Ella és captiva,

i ja a port no hi tinc dret!

BLANCA:

Socors!

MALEK:

Mireu-lo.

BLANCA:

Nos heu salvat per vendre’ns?

SAÏD (tement que els altres se n’adonin):

Calla! Calla!

BLANCA:

Mateu-nos! Quin espant!

SAÏD (resolt):

Què vols, què, digues!

BLANCA:

Oh! Eixa terra! Fugir!

HASSÈN (comprenent lo que va a fer SAÏD):

Saïd!

SAÏD (a part, resolt):

Me jugo

la vida. (Fingint).

Mos companys: no lluny se troba

una nau de cristians; jo vos l’entrego.

Quina caça, minyons! Girem les veles,

mà al timó i mar endins una altra volta.

HASSÈN (a SAÏD):

Que et perds!

SAÏD (amb rudesa):

Calles, o et mato.

JOANOT (a part):

Si salvar-los

pogués…!

(JOANOT tota aquesta escena ha d’estar-se en un lloc molt visible i se’l té de veure lluitant amb la realització d’un projecte).

SAÏD:

Companys: a dalt jo us dic!

JOANOT (d’amagat ha recollit armes dels murs. A part):

I ara,

a morir o a salvar-los. Pit i fora!

(Fuig escala amunt amb un feix d’armes).

SAÏD:

Les veles i el timó…!, què espereu?

MALEK:

Bregues

en va: no t’han de creure, que els enganyes.

SAÏD:

Amunt tots! Per Al·là!

MALEK:

Vols que tes ordres

obeïm? D’esta dona fê’ns entrega

i girem lo timó.

BLANCA (amb terror):

Ah!

MAHOMET (rient estúpidament):

I jo la guardo

fins a terra: paraula.

OSMAN:

Sí. Cert.

MALEK:

Vinga.

SAÏD:

Qui donga un pas li esqueixo les entranyes.

BLANCA:

No em deixeu!

MALEK (als corsaris):

És traïdor!

SAÏD (a BLANCA, amb angúnia):

Ah, calla! Calla!

HASSÈN (a SAÏD):

Jo no us deixo!

MALEK:

Arrenquem-l’hi!

SAÏD:

Tots enrere!

MAHOMETt:

Morin los dos!

BLANCA:

Ah!

SAÏD:

Vils!

(Al moment de combatre i quan SAÏD no pot resistir l’arremesa dels corsaris, se sent lo corn. Sorpresa de tothom).

MALEK:

Qui l’ha donada?

OSMAN:

És l’ordre de virar!

(Alguns corsaris se’n van corrents a la coberta).

HASSÈN:

I girem!

MAHOMET:

Torna

la nau endins!

OSMAN (senyalant dalt des de mitja escala):

Combaten! Traïció!

MALEK (pujant l’escala seguit dels corsaris):

Enlaire

tothom!

MAHOMET (des de dalt, als corsaris que pugen):

Traïció!

HASSÈN (pujant l’últim fins a mitja escala):

Què passa a dalt!

SAÏD (abstret amb BLANCA):

Té: mira:

mar endins altre cop! Què més vols, dona?

Què vols de mi?

BLANCA:

Oh, gràcies; mes…

HASSÈN (aterrat tornant a baixar):

Combaten

a dalt: vés!

SAÏD (per son cor. A part):

I jo aquí!

HASSÈN:

Que està venuda

la nau! Joanot nos ha traït! Que maten

als nostres los cristians!

(Desapareix HASSÈN. SAÏD lo vol seguir, però BLANCA el reté lluitant amb ell tota la vinenta escena).