ESCENA XVI

SAÏD, HASSÈN, JOANOT, MALEK, OSMAN, MAHOMET, i altres corsaris. Sols baixen a l’escena JOANOT i MALEK; los demés s’estan, uns a l’escala i altres dalt, mirant amb interès a l’escena. Baixaran poc a poc quan s’indiqui.

HASSÈN:

Ja són aquí.

MALEK (ve disputant amb en JOANOT):

Veurem!

JOANOT:

No els dono.

MALEK:

Saïd!

SAÏD:

Què? Què voleu?

MALEK:

Només la vida

d’aquells dos presoners. Ell no els entrega,

i tu ens los has donat.

SAÏD (amb calma):

Malek: entorna’t

a dalt, i deixa-ho córrer. Lo que faci

en Joanot molt bé està; i ai si gosessis

ni a tocar sos vestits!

MALEK (d’amagat de SAÏD als de l’escala):

Baixeu!

(Van baixant poc a poc).

SAÏD (a MALEK):

Ta vida

de la seva em respon.

JOANOT (volent dir que ell los defensa):

Jo hi sóc.

HASSÈN (a SAÏD):

Davalla

tothom aquí…

MALEK (parlant als que arriben):

És traïdor.

SAÏD:

Què hi ha? Què us porta,

minyons, a aquesta cambra? Com la petja,

sens ma ordre hi poseu?

(Tots se miren; ningú gosa a parlar).

OSMAN (des de darrere de tots amb por):

Volem…

SAÏD:

Qui parla?

Romp lo cercle i acosta’t. (Pausa). Com t’atures?

Doncs què voleu? (Pausa). Que parli algú.

MALEK (des del fons dels grups):

Que treguis

a en Joanot, i en son lloc…

SAÏD:

Sí; a tu t’hi posi:

a tu, que deus ser dona, puix t’amagues.

OSMAN:

És renegat.

SAÏD (resolt):

Bé, què cerqueu?

MALEK (amb desvergonyiment):

Voldrien

trobar lo seu arraix, lo cap de colla

que manava el vaixell, ferm en la lluita,

sever amb los vençuts: aquí, més que amo,

nostre company. Avui…, enlloc lo miren;

que en sa plaça han trobat tan sols…, un home

servidor obedient d’una captiva.

SAÏD:

Mal escorpit: no sé com no t’esclafo

sota dels peus lo crani!

MAHOMET:

És que ell se queixa

per tots: dóna els cristians.

MALEK:

Minyons: serviu-lo

i agenolleu’s davant d’aqueixa dona!

SAÏD:

T’haig de matar…!

(Tots s’interposen).

JOANOT (volent dir-li que sia prudent):

Saïd!

HASSÈN (a MALEK):

Covard!

MALEK (a SAÏD; sempre amagat):

Au, vine.

SAÏD:

Per què em priveu el pas? Tu, vil: acosta’t;

i tots, tots aneu lluny! Va; tots enrere!

(Els corsaris retrocedeixen poc a poc. MALEK sempre darrere el grup).

Ira d’Al·là! Lo camp és ample; vine.

MALEK (irònic):

Me vols matar?

SAÏD:

Poruc! Jo tinc una arma;

tu una altra en tens: au, cos a cos; fins l’últim

glatit del cor.

(SAÏD avança. MALEK recula. SAÏD duu l’arma a la mà. MALEK la mà al pom, sens treure el punyal).

MALEK:

Tu ets nostre arraix.

SAÏD:

No goses,

miserable!

OSMAN (excitant a MALEK):

Apa, doncs!

MALEK:

Sí; vol ma vida

per plaure an ells.

SAÏD (apartant lo grup i anant-lo a envestir):

Vas a morir: prou!

CORSARI (des de dintre):

Terra!

SAÏD (abaixant lo braç):

Ah!

MAHOMET:

Terra!

(Tots els pirates han demostrat sa alegria menos SAÏD i JOANOT).

OSMAN:

Alger al fi!