NOTA A L’EDICIÓ

Guimerà va escriure Mar i cel a partir dels criteris lingüístics del seu temps. Més enllà de l’estranyesa que pot provocar l’ús de certs arcaismes, castellanismes o barbarismes i, sobretot, de formes gramaticals bandejades o considerades incorrectes en l’actualitat, la llengua de Mar i cel encara té una remarcable força expressiva i una naturalitat que supera el seu motlle poètic.

La nostra edició ha estat respectuosa amb la revisió ortogràfica i de puntuació realitzada en les Obres Selectes d’Àngel Guimerà (Barcelona, Selecta, 1947). Només s’han corregit algunes errades ortogràfiques que s’havien reiterat en les edicions posteriors («vine» per «vina», «quasi» per «casi»). Hem consultat dues edicions de l’obra publicades en vida de l’autor: la primera (1888) i la tercera (1892), editades per la Impremta La Renaixensa. En general, hem constatat que els canvis introduïts per Guimerà en les edicions posteriors a la primera s’han tingut en compte en la publicació de les Obres Selectes. Alguna petita dissonància, en aquest sentit, s’ha corregit en la nostra edició.