28

He perdut el fusell. I no sé com, però la dona que no era morta s’ha quedat la pistola. No tinc ni idea de si m’ha salvat la vida o si només ha començat amb el capellà i jo sóc el següent.

Com obrir-te pas a empentes i manotades dins d’una fossa comuna és un tema que no ens van explicar al campament. Perquè en circumstàncies normals, si et trobes enfonsant fins al coll entre morts, el més probable és que tu en siguis un.

—No et faré cap mal —diu ella.

Fa una rialla ampla, que li deu fer mal, tenint com té l’os del pòmul trencat.

—Doncs abaixa la pistola.

Ho fa de seguida, i alça les mans buides.

—Com saps com em dic? —li pregunto. De fet, més aviat li crido.

—M’ho ha dit la Marika.

—Qui collons és la Marika? —M’apodero de la pistola. Ella no fa ni un pas per aturar-me.

—La noia que tens al darrere.

Em giro d’una revolada a l’esquerra, sense perdre-la del meu cap de visió perifèric. No tinc ningú al darrere.

—Escolta, noia, avui tinc un dia pèssim. Qui ets tu, qui era aquest paio esquifit que has mort i on és la Tasseta? On és l’As?

—Ja t’ho he dit, Zombi —diu amb una rialleta vibrant—. La tens al darrere.

Alço la pistola fins a l’altura dels seus ulls. Ara ja no estic espantat ni confós. Només emprenyat. No sé si és el Silenciador de les coves, i la veritat és que m’és igual. Penso matar qualsevol desconegut que se’m posi davant fins que trobi algú que conegui.

Sé què és el que hi ha. Cagundena, i tant que ho sé. Ja ho sabia abans d’anar-me’n de la casa franca. Tot ha estat debades, en va. En Dumbo morirà per no res, perquè l’As no és res. És dins d’aquest munt de cadàvers, és un no res de cabells negres que no somriu mai, i la Tasseta també, ni l’una ni l’altra no són res, igual que els set mil milions de no-res, ara enfeinats a descompondre’s en molècules a l’atzar de no res. I jo hi ajudaré. Faré el que em pertoca. Pelaré cada malparit estúpid i cretí que tingui la mala sort de posar-se’m davant.

Volien un assassí fred com una pedra, a qui tot li fos igual, per deixar-lo anar pel món. Volien un zombi. Doncs ja el tenen.

Apunto la pistola cap a aquella cara estúpida feta un cromo, riallera, i premo el gallet.