Els diaris parlen de mi. I a internet.

Pel que es veu, Rebecca Alm va morir. Això no ho sabia.

Saps que aquesta no era la intenció.

La policia demana col·laboració. Pistes. Busca testimonis.

Sembla que cap d’elles no ha dit res.

La culpa i la vergonya les frena.

Per això necessiten l’ajuda de la gent.

Vaig ser idiota de pensar que estava fora de perill i de creure que no cometria cap error.

Hauria d’accelerar el ritme per arribar més lluny abans que m’enxampin o val més que em contingui durant un temps? Aquesta és la qüestió.

He de continuar. Però si algú pronuncia una paraula, el teu nom, em trobaran.

Em detindran.

Encara no he acabat.

Ja ho saps, Linda.

Avui a la nit t’he tornat a somiar.

Com sempre que s’acosta el teu aniversari.

Estaves estesa al seient del darrere. Hi havia sang pertot arreu.

No va ser culpa seva, has dit.

Però era un somni.

Sí que va ser culpa seva.