El cadàver encara estava estès al dormitori.

En Billy es va sorprendre mirant-lo fixament des de la porta. Una dona morta sobre un llit. Era impossible no pensar-hi.

De camí cap a Gävle, un trajecte de dues hores que en Billy havia recorregut en una hora i mitja, havia rumiat si treure el tema de la Jennifer. Al cap i a la fi, havien treballat junts diverses vegades. Si no li fallava la memòria, a l’Ursula fins i tot li queia bé, la Jennifer. Seria la cosa més natural del món preguntar a les altres si s’havien assabentat del que havia passat, però a la vegada tenia por que li notessin alguna cosa. La My no havia sospitat res, però ella no era cap agent de policia que treballava amb ell des de feia anys.

A més, la Vanja era un detector de mentides.

El to incorrecte o una vacil·lació breu i desmotivada i mossegava com una serp.

Ara bé, si no treia el tema i més endavant esbrinaven que ho havia sabut des del principi, també resultaria estrany. Just quan es disposava a explicar-ho, però, es va quedar glaçat.

La Vanja sabia que havia fet el salt a la My.

L’hi havia confessat en un moment de debilitat en què els remordiments el turmentaven. Ara li semblava una autèntica estupidesa tenir remordiments per allò, però en aquella època havia estat així.

Li havia explicat amb qui?

En Billy va haver de fer memòria. No, probablement no. Oi?

Va intentar recordar la situació. S’havien assegut de costat a revisar els vídeos de les àrees de peatge perquè buscaven una autocaravana.

Aleshores l’hi havia dit.

Ella havia preguntat amb qui.

Ell havia respost… que no importava.

Sí, havia anat així. Ara n’estava segur. Per tant, només quedava la pregunta de si ara havia de treure el tema o no.

—Heu sentit això de la Jennifer? —va preguntar la Vanja al mateix moment, i va prendre la decisió per ell.

—Sí que ho he sentit —va respondre l’Ursula—. Quina desgràcia. Oi que també us vèieu de tant en tant fora de la feina? —va preguntar a en Billy.

—Vam quedar unes quantes vegades després de coincidir a Kiruna, però no gaire sovint —va respondre ell, i es va concentrar en la carretera.

—No em va caure mai gaire bé —va confessar la Vanja en veu baixa des del seient del darrere, mentre mirava a través de la finestra lateral com el paisatge de fora passava a una velocitat suficient per perdre el permís de conduir.

—Això és només perquè et va substituir —va respondre en Billy. Es va alegrar que la conversa hagués virat tan ràpidament, i va tenir molta cura perquè no semblés de cap de les maneres que la Jennifer havia estat millor agent de policia que la Vanja.

No podia comparar la feina d’elles dues.

Una vegada ell s’havia comparat amb la Vanja, i la seva ambició i falta de voluntat d’acceptar que ella no sempre era la millor en tot havien provocat una forta desavinença entre ells. Abans havien estat gairebé com germans; ara eren companys de feina i segurament amics també, però no havien estat capaços de recuperar el mateix nivell d’intimitat i confiança. Potser millor així, va pensar en Billy. Si encara fossin amics tan íntims, potser sí que li hauria explicat amb qui li havia fet el salt a la My.

Ja era prou greu tal com era.

—No, no és per això —va sostenir la Vanja—, sinó perquè sempre s’entestava que la seva feina fos increïblement emocionant. Córrer i perseguir i disparar i tota la resta.

—Trobo que ets una mica injusta —va dir en Billy en defensa de la Jennifer.

—Se’n va anar a França tota sola per fer submarinisme en una cova.

—I és morta!

Ho va cridar amb un to més fort i enèrgic del que tenia previst, per la qual cosa es va fer silenci al cotxe.

—Perdona, no he tingut gaire tacte —es va sentir des del seient del darrere. La Vanja li va posar la mà sobre l’espatlla i la va prémer—. Disculpa, sé que et queia bé.

—Sí…

A continuació encara havia premut més l’accelerador, i no havien parlat més de la Jennifer. En Billy esperava que continués així.

—Disculpi.

Un tècnic de la policia científica es va esmunyir pel costat d’en Billy i va creuar la porta. En Billy va fer un pas al costat i va respirar profundament.

Concentració.

Va travessar la cuina i va tornar a la sala d’estar. Fins ara, la policia científica no havia trobat ni el mòbil ni l’ordinador portàtil de Rebecca Alm, però encara no havien inspeccionat tots els armaris i calaixos.

En Billy sabia què havia de fer.

Volia ser un bon agent de policia.

I no podia pensar més en la Jennifer.

No li podia dominar tant els pensaments.

El seu crit s’havia de convertir en un xiuxiueig.

Mentides consentides
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Part1.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Part2.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
autor.xhtml