Notes

[1] El terme anglès que es correspon a aquesta mena d’habitatges és cottage, i, més específicament, cottage orné. A partir de la darreria del segle XVIII, per influència romàntica, es va posar de moda que les famílies acomodades tinguessin una casa al camp amb un interior equipat amb totes les comoditats i un exterior dotat d’elements rústics, com ara la teulada de palla o els porticons verds. (N. del T.) [Tornar]

[2] Com que la claror que proporcionaven les llanternes era escassa, la població rural acomodada aprofitava el clar de lluna per organitzar les seves vetllades. (N. del T.) [Tornar]

[3] En l’època en què se situa l’acció de la novel·la, la correspondència epistolar entre un home i una dona casadors era senyal inequívoc que estaven promesos. (N. del T.) [Tornar]

[4] Moviment estètic que va tenir el seu auge en l’Anglaterra del segle XVIII, i que té en William Gilpin (1724-1804) un dels seus principals exponents. (N. del T.) [Tornar]

[5] Col·legi d’advocats de Londres, que deu el seu nom al fet d’haver estat edificat en l’antic emplaçament de la casa dels templers. (N. del T.) [Tornar]

[6] Al·lusió a la novel·la del mateix títol de l’escriptor Richard Graves (1715-1804). (N. del T.) [Tornar]

[7] Nom de pila de la seva germana, la senyora Middleton, que a l’original rep el vocatiu de «sister». (N. del T.) [Tornar]

[8] Traducció literal de to frank, que aquí té el sentit originari de «deslliurar el receptor de pagar la despesa de tramesa (d’una carta) mitjançant la signatura autoritzada del remitent al sobre», privilegi que els membres del parlament anglès van posseir fins al 1840. (N. del T.) [Tornar]

[9] Consequences a l’original, tipus de joc semblant al joc dels disbarats en què es construeix la història d’una relació equívoca entre un senyor i una senyora a partir dels elements narratius que cada un dels jugadors aporta amb desconeixement dels altres. (N. del T.) [Tornar]

[10] Tipus de moscatell de l’antiga colònia sud-africana del Cap. (N. del T.) [Tornar]

[11] L’Església d’Escòcia permetia els casaments sense necessitat de publicar amonestacions, raó per la qual moltes parelles anaven a Escòcia a casar-se. (N. del T.) [Tornar]

[12] A instàncies del marit, per adulteri. (N. del T.) [Tornar]

[13] Antiga casa de feres situada al centre de Londres. (N. del T.) [Tornar]

[14] Al llarg del segle XVIII, a Anglaterra, moltes terres comunals van passar a mans de terratinents per mitjà de la figura legal coneguda com a enclosure. (N. del T.) [Tornar]

[15] Vegeu nota 1. (N. del T.) [Tornar]

[16] Giuseppe Bonomi (1739-1808), arquitecte italià establert l’any 1767 a Anglaterra, on a la seva època va gaudir de força reputació. (N. del T.) [Tornar]

[17] Emigrant a l’original; emigrat és justament el terme que en català es va aplicar durant la mateixa època als francesos que fugien de la Revolució de 1789, com demostren algunes cançons populars de la primeria del segle XIX. (N. del T.) [Tornar]

[18] Càrrec de vicari (curacy a l’original), que era molt mal pagat. (N. del T.) [Tornar]

[19] En aquella època, en què l’ús del sobre era molt incipient, l’espai del full destinat a escriure-hi es limitava a una part del revers perquè en acabat el full s’havia de plegar i segellar i s’havia d’escriure l’adreça a la part central del dors (o sobreescrit, d’on deriva sobre). (N. del T.) [Tornar]

[20] Són tres dies de viatge amb cotxe de cavalls, com s’especifica en un capítol anterior. (N. del T.) [Tornar]

[21] Com a propietari de Delaford, el coronel Brandon posseeix dret de patronat sobre la seva rectoria, és a dir el dret de presentar a l’autoritat eclesiàstica el clergue que li sembli convenient per a la provisió del benefici vacant. (N. del T.) [Tornar]

[22] Tipus de col·lació, terme més genèric utilitzat per referir-se a tot acte jurídic pel qual es confereix un benefici eclesiàstic. (N. del T.) [Tornar]

[23] D’aquests delmes que rebia el terratinent, una part substancial corresponia al rector. (N. del T.) [Tornar]

[24] Joc de cartes per a dues persones, popular a França i a Anglaterra almenys des del segle XVII. (N. del T.) [Tornar]

[25] Vegeu nota 21. (N. del T.) [Tornar]