Per què vaig escriure El metge

Les vides dels escriptors s’han de mesurar per intervals de treball. Cada vegada que acaben un llibre s’enfronten a la mateixa pregunta, una vegada i una altra: quina ha de ser la meva propera trama?

Recordo haver pensat que el conflicte més dramàtic que podia imaginar era la constant lluita entre la professió de metge i la mort.

Una de les màximes de l’escriptura és que hom ha d’escriure sobre allò que coneix. Durant anys, vaig treballar en el camp de la medicina des dels diaris. Ja havia escrit El comitè de la mort, una novel·la sobre metges actuals. Per ampliar els meus coneixements sobre la matèria i documentar-me per a la novel·la vaig assistir a diverses conferències sobre mortalitat a dos hospitals de Boston i vaig treballar com a voluntari en un quiròfan.

Però en aquesta ocasió havia d’investigar sobre un període anterior. Em fascinava el fet que a l’Edat Mitjana les úniques escoles de medicina amb prestigi fossin les dels països islàmics. Vaig aprendre que, tot just abans de les Croades, el deteriorament en les relacions cristianomusulmanes va ser un obstacle per als estudiants de medicina cristians que volien assistir a les escoles de medicina islàmiques.

Els jueus, tanmateix, sí que hi eren acceptats.

Va ser aleshores quan em vaig preguntar què passaria si un diligent estudiant cristià d’Occident viatgés a l’Orient Mitjà fent-se passar per jueu per tal d’adquirir els millors coneixements en medicina del moment.

Si en vol saber la resposta, submergeixi’s en les pàgines d’aquest llibre.