NÚRIA ESPONELLÀ i PUIGGERMANAL (Celrà, Gironès, 1959) és una escriptora, filòloga i professora catalana. És autora de poemaris i novel·les. El 2009 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb l’obra Rere els murs.

És autora de novel·les com Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (2000, premi Ciutat de Badalona), Temps de silenci (2002, novel·la basada en la sèrie televisiva), Sunitha (2003), una novel·la testimonial sobre l’experiència de l’apadrinament a l’Índia, La Travessia (2005) o Una dona d’aigua (2013, finalista del premi Prudenci Bertrana).

Ha publicat també el llibre de narracions Petits grans plaers (2006), fruit de la col·laboració radiofònica amb El Suplement de Catalunya Ràdio, i és articulista de La Vanguardia i El Punt Avui. Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals cal destacar el Premi Ciutat d’Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (1994) o el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina, prologat per Miquel Martí i Pol (2001). També li ha estat atorgat el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia (2005).