49

El cafè la va esparpillar i va somriure quan en René va arrencar el diari de les mans d’en Quel. No li pensava explicar res de la nit anterior. Havia mal dormit; en Malvie la perseguia per injectar-li un verí que, segons ell, li concediria la immortalitat. Ella s’allunyava corrent de la vora de l’aigua, i de sobte va deixar de tenir por. Va parar de cop i volta, es va arrencar una agulla de fer mitja del melic, sense ferir-se, i la va clavar al pit del seu perseguidor. A l’instant, en Malvie es va desinflar com un globus.

En aquell moment, una veu burleta i prima com una fulla de vidre la va cridar pel nom des de l’estany.

—No em penso girar —va dir ferrenya—, ja no sóc la d’abans, m’he transformat.

Quin somni tan estrany, qui sap si té alguna cosa a veure amb tot el que ha passat avui… He d’estar tranquil·la, sóc lliure i res no em pot fer mal.

En Quel va estar observant la Sarah sense que ella se n’adonés. No sabia dir exactament fins a quin punt havia canviat, però als ulls d’ella hi brillava una espurna de triomf.