Platja de Goose Cove, 17 d’octubre del 2009

—Corre el rumor que té un altre original llest, escriptor.

—És veritat.

Era amb en Gahalowood. Asseguts de cara al mar, bevíem cervesa mirant com el sol s’amagava darrere l’horitzó.

—El nou gran èxit del prodigiós Marcus Goldman! —va exclamar en Gahalowood—. De què va?

—Ja el llegirà. Hi surt vostè.

—De debò? I no hi puc fer un cop d’ull?

—De cap manera, sergent.

—Igualment, si és dolent m’haurà de tornar els diners.

—En Goldman ja no torna els diners, sergent.

En Gahalowood va fer una rialla.

—Escolti, escriptor, d’on va treure la idea de reconstruir aquesta casa i fer-hi una residència per a joves escriptors?

—Se’m va acudir així.

—«Casa Harry Quebert per a escriptors». Sona de conya, trobo. En el fons, els escriptors són tots uns vividors. Viure en aquesta casa, dedicar-se a mirar el mar i escriure llibres: a mi també m’hauria agradat, aquest ofici… Ha llegit l’article del New York Times d’avui?

—No.

Va treure’s una pàgina de diari de la butxaca i la va desplegar. Va llegir:

—«Pàgina especial: Les gavines d’Aurora, una nova novel·la de lectura ineludible. Luther Caleb, acusat per error de l’assassinat de Nola Kellergan, era per damunt de tot un gran escriptor amb un talent que ningú li coneixia. L’editorial Schmid & Hanson li fa justícia publicant, a títol pòstum, la flamígera novel·la que va escriure sobre la relació entre Nola Kellergan i Harry Quebert. Aquesta esplèndida novel·la relata com Harry Quebert es va inspirar en la seva relació amb Nola Kellergan per escriure Els orígens del mal».

Va interrompre la lectura i va esclafir a riure.

—Què passa, sergent? —li vaig preguntar.

—No res. És un paio absolutament genial, Goldman! Genial!

—La policia no és pas l’única que pot fer justícia, sergent.

Ens vam acabar la cervesa.

—Demà me’n torno a Nova York —vaig dir.

Va fer que sí amb el cap.

—Vingui per aquí de tant en tant. Per saludar. Més que res per la meva dona, que li farà molta il·lusió.

—Amb molt de gust.

—Per cert, encara no m’ho ha dit: com es titula el seu nou llibre?

—La veritat sobre el cas Harry Quebert.

Es va quedar tot pensatiu. Vam tornar cap als cotxes. Un estol de gavines va solcar el cel. El vam seguir amb la vista un moment. Llavors en Gahalowood em va preguntar:

—I ara què pensa fer, escriptor?

—Un dia en Harry em va dir: «Dóna sentit a la teva vida. Hi ha dues coses que donen sentit a la vida: els llibres i l’amor». Els llibres ja els he trobat. Gràcies a en Harry he trobat els llibres. Ara me’n vaig a buscar l’amor.