—I els personatges? En qui t’inspires, per fer els teus personatges?

—En tothom. Un amic, la dona de fer feines, l’empleat del banc. Però alerta: el que t’inspira no són les persones, sinó les seves accions. La seva manera d’actuar et fa pensar en les coses que podria fer algun dels personatges de la teva novel·la. Els escriptors que diuen que no s’inspiren en ningú menteixen, però ja fan bé: així s’estalvien molts maldecaps.

—Per què?

—Un dels privilegis de ser escriptor, Marcus, és que pots passar comptes amb els teus semblants a través del llibre. L’única regla és que no els esmentis pel nom. Res de noms propis: és com obrir la porta als tribunals i a un calvari. Per quin anem, ara?

—Pel vint-i-tres.

—Doncs aquest serà el número vint-i-tres, Marcus: escriu només ficció. Tota la resta només et portarà maldecaps.