Extractes d’Els orígens del mal (última pàgina)
Quan va entendre que no seria mai possible i que les esperances no eren més que mentides, li va escriure per última vegada. Després de les cartes d’amor, havia arribat l’hora d’una carta de tristesa. Calia acceptar-ho. A partir d’ara no faria altra cosa que esperar-la. L’esperaria tota la vida. Però sabia prou bé que no tornaria mai. Sabia que no la veuria mai més, que no s’hi retrobaria mai més, que no la sentiria mai més.
Quan va entendre que no seria mai possible, li va escriure per última vegada.
Amor meu,
Aquesta és la meva última carta. Són les meves últimes paraules. T’escric per dir-te adéu.
A partir d’avui ja no hi haurà cap «nosaltres».
Els enamorats se separen i no es tornen a trobar mai més, i així s’acaben les històries d’amor.
T’enyoraré, amor meu. T’enyoraré tant!
Els meus ulls ploren. Tot jo cremo per dins.
No ens tornarem a veure mai més; t’enyoraré tant!
Espero que siguis feliç.
M’haig de fer a la idea que això nostre era un somni i que ja és hora de despertar-se.
T’enyoraré tota la vida.
Adéu. T’estimo com no estimaré mai més.