19

El cas Harry Quebert

—Els escriptors que es passen tota la nit escrivint i que són uns malalts de la cafeïna i fumen tabac d’enrotllar són un mite, Marcus. Has de ser disciplinat, exactament igual que als entrenaments de boxa. Hi ha uns horaris que s’han de respectar i uns exercicis que s’han de repetir: mantingues el ritme, sigues tenaç i tingues les teves coses en un ordre impecable. Aquests són els tres cerbers que et protegiran del pitjor enemic dels escriptors.

—Quin enemic?

—El termini d’entrega. Saps què significa, un termini d’entrega?

—No.

—Significa que el teu cervell, que és per naturalesa capritxós, ha de produir en un lapse de temps delimitat per algú altre. Ben bé com si fossis repartidor i el teu amo t’exigís ser en un lloc determinat a una hora concreta: has de fer via, tant si hi ha molt de trànsit com si punxes una roda. Si arribes tard ja has begut oli. Doncs amb els terminis que t’imposarà el teu editor passa exactament igual. El teu editor és la teva dona i el teu amo alhora: sense ell no ets res, però no pots evitar odiar-lo. Sobretot respecta els terminis, Marcus. Però si et pots permetre el luxe, juga-hi. És molt més divertit.