—Harry, com pots transmetre emocions que no has viscut?

—Precisament en això consisteix la teva feina d’escriptor. Escriure vol dir que ets capaç de sentir amb més força que els altres i de transmetre-ho, després. Escriure és fer que els teus lectors vegin el que de vegades no poden veure. Si els únics que expliquessin històries d’orfes fossin els orfes, no ens en sortiríem. Significaria que no podries parlar de mares, ni de pares, ni de gossos, ni de pilots d’avió, ni de la revolució russa, perquè no ets ni una mare, ni un pare, ni un gos, ni un pilot d’avió ni has viscut la revolució russa. Tu només ets en Marcus Goldman. I si cada escriptor s’hagués de limitar a ell mateix, la literatura seria d’una tristor espantosa i perdria tot el sentit. Podem parlar de tot, Marcus, de tot el que ens emocioni. I ningú ens pot jutjar, per això. Som escriptors perquè tenim una manera diferent de fer una cosa que tothom del nostre voltant sap fer: escriure. Aquesta és la nostra habilitat.