—Te n’adones, Marcus?, la nostra societat està concebuda de tal manera que has de triar contínuament entre raó i passió. La raó no ha servit mai ningú, i la passió sovint és destructiva. O sigui que em costaria molt aconsellar-te.

—I això per què m’ho dius, Harry?

—Perquè sí. La vida és una estafa.

—No t’acabes les patates?

—No. Agafa’n, si et vénen de gust.

—Gràcies, Harry.

—Oi que no t’interessa gaire, el que t’explico?

—Sí, molt. T’escolto atentament. Número 14: la vida és una estafa.

—Déu meu, Marcus, no has entès res. De vegades tinc la impressió que estic parlant amb un idiota.