CARTA A LA LUISA

Horta, maig de 2009

Estimada mamà,

Horta ara em sembla com una casa nova, l’espai, l’ambient, la llum, les portes obertes i el jardí amb la dolça ombra paternal, per gaudir-ne la rosada i sentir els ocells refilar.

Ja fa dies que he sentit que dura que és la vida més enllà del cos i dels seus sentits, però Déu consola a qui plora i em torna pau a l’ànima inquieta per aprendre a esperar. Conservo la vista i la claredat per veure els meus ulls quan hi brilla la mirada. Fa tant de bé veure el món per l’ànima enamorada de clarors de tota mena! Tot és ben viu de records, d’altres gestes. L’estimo com mai, aquesta casa, tota és a dins el meu cor.

Aquí tot s’empassa i resol i canvia, es torna en oblit i consol i alegria. Aquí he tingut una immensa lluita ressonant i un etern deler de llibertat. La cançó que m’acompanya a poc a poc va endolcint l’ànima, i al marge de la soledat aquí les coses resplendeixen sota el cel blau. Visc la vida veritable, de l’esperit, i encara del dol, però camino cap a l’immutable. Sempre ets amb mi. T’estimo.

Giovanna