CARTA AL MIA

Barcelona, 28 d’agost de 2005

Estimat Mia,

És cert que és escrivint que expresso profundament el que sento, i potser ara necessito que em sentis tu. Tornar a Barcelona comprèn la part emocional més important, pel fet de retrobar-me amb els meus pares, amb els bons amics. Retrobar-me jo, i sentir-me intensament en la meva ciutat, que sempre he estimat i alhora és aquí on més mal m’he fet i on també més he patit. Però moltes coses han canviat. Crec que he pogut assegurar-me bé abans de voler tancar algunes portes, i les he tancat.

Deixo enrere la part del passat angoixant, sinistre i trist. En canvi, guardo sense clau tot allò que m’ha fet feliç al llarg de la meva vida. Em queda molt camí, però si d’alguna cosa estic segura és que puc sentir la dolça cançó que alleugereix el meu cor, ja que parla de glòria, de simplicitat i de felicitat d’una pau sense victòria. Diu la cançó també que la bondat és la nostra vida, que de la ira i l’enveja ja no en queda res quan arriba la mort… El món sencer és aquí i la vida és plena de coses sorprenents.

Necessito que sàpigues que, per mi, la meva mare és la meva vida; una dona que mai no s’ha plegat de braços davant el meu problema, que mai no ha tirat la tovallola. Li dec aquesta vida. Et pot semblar que el meu pare és un home més tancat, i desitjo que sàpigues que és un home especial, d’una gran sensibilitat, però sobretot un home amb un gran cor i molt generós. Crec que, en el fons, en moltes coses ens assemblem, en algun defecte també.

Ara és un home que s’ha fet gran i que, des d’un egoisme comprensible, el que necessita és viure tranquil per seguir fent el que més li agrada a la vida: pintar, i això és bo, ja que gràcies a ell jo m’he pogut curar.

Fa anys no m’haurien pogut ajudar com ho estant fent ara, ja que la vida d’un artista no és tan fàcil com molta gent pensa. He viscut en un ambient on els diners no han caigut del cel, però en el qual les qualitats humanes sempre han estat a l’ordre del dia. Puc apreciar i respectar els molts sacrificis que han fet per treure’m d’una mort anunciada. Perquè m’estimen.

El meu pare és una persona que es guarda les energies per seguir pintant, i això és admirable a la seva edat.

Estimat Josep Maria, jo ja no puc fallar, ni per a ells, ni per a mi, i desitjo seguir aprofitant aquesta oportunitat única que tots m’heu donat.

Evidentment, tu segueixes sent el meu punt de referència, com un canvi de marxes, sembla que en guies la velocitat. Sempre he sigut d’extrems, i a poc a poc trobo l’equilibri. Tinc neguits i temors, penso que és bo tenir-los. Sé que no tot és fàcil i sé on són els perills del meu caràcter. Ets un home molt intel·ligent, i alhora sento la teva sensibilitat, que admiro i comparteixo. És per això que t’escric de tant en tant, per compartir en la complicitat d’una carta el que sento, i que de vegades se’m fa difícil d’expressar amb la veu, per motius de temps, d’espai o senzillament per aquest costat meu silenciós quant a la meva intimitat. Parlar no m’ha costat mai, però expressar i deixar-me sentir, feia molts anys que no em passava.

Agraïda estic a la vida, però sobretot estic agraïda a les persones que em rodegen. Em vénen molts noms: Tere, Lili, Rafa, Pancho, Cerni… tu.

Desitjo que em segueixis indicant el camí, desitjo que ara em puguis sentir en aquesta experiència seriosa que, de veritat, m’ha canviat la vida.

Sempre he sigut una persona optimista, valenta i generosa, però també intransigent, confiada amb tot allò dolent i desconfiada amb tot allò bo. Reconèixer en veu alta la meva vulnerabilitat és un gran pas per al meu orgull.

Necessito seguir superant moltes barreres que, tal vegada, no he assumit. He tancat portes, però queden coses. L’esperança de negativitzar un dia la meva malaltia no m’abandonarà mai. Però no creguis que torno a Prato Raso per això. És bo tenir fe, però d’espiritualitat no es viu, sinó que és de realitat que es respira.

Gràcies, Mia, i gràcies, Liliana, una gran dona que no deixaré d’estimar i d’admirar.

Una forta abraçada.

Giovanna

Aferrada a la vida
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
dedicatoria.html
nota.html
preambul.html
Section0001.html
Section0002.html
Part1.html
Section0003.html
Part2.html
Section0005.html
Section0006.html
Section0007.html
Section0008.html
Section0009.html
Section0010.html
Section0011.html
Section0012.html
Section0013.html
Section0014.html
Section0015.html
Section0016.html
Section0017.html
Part3.html
Section0018.html
Section0019.html
Section0020.html
Section0021.html
Section0022.html
Section0023.html
Section0024.html
Section0025.html
Section0026.html
Section0027.html
Section0028.html
Section0029.html
Part4.html
Section0030.html
Section0031.html
Section0032.html
Section0033.html
Section0034.html
Section0035.html
Section0036.html
Section0037.html
Section0038.html
Section0039.html
Section0040.html
Section0041.html
Section0042.html
Section0043.html
Part5.html
Section0044.html
Section0045.html
Section0046.html
Section0047.html
Section0048.html
Section0049.html
Section0050.html
Section0051.html
Section0052.html
Section0053.html
Section0054.html
Section0055.html
Section0056.html
Section0057.html
Section0058.html
Section0059.html
Section0060.html
Section0061.html
Section0062.html
Section0063.html
Section0064.html
Part6.html
Section0065.html
Section0066.html
Section0067.html
Section0068.html
Section0069.html
Section0070.html
Section0071.html
Section0072.html
Section0073.html
Section0074.html
Section0075.html
Section0076.html
epileg.html
annex.html
annex000.html
annex001.html
annex002.html
annex003.html
annex004.html
annex005.html
annex006.html
annex007.html
annex008.html
annex009.html
annex010.html
annex011.html
annex012.html
annex013.html
annex014.html
annex015.html
annex016.html
autor.xhtml