CARTA DE LA LUISA
Barcelona, 18 de juliol de 2005
Molt estimada Giovanna,
Ens hem sentit, ens enviem e-mails quan a Prato Raso funciona internet i ara t’escric uns mots perquè amb aquesta carta manuscrita t’arribin encara més «intensament» tot el meu amor, tota la meva admiració.
Demà pujaré a Dosrius per portar un paquet amb les coses que em vas demanar.
Divendres van venir a veure’ns Pancho Muñoz, Joan Samarra i un xicot mallorquí de qui no recordo el nom. Tots tres simpatiquíssims i tots tres dient-me que estàs molt bé, que estàs molt guapa, «que has dado un cambiazo», etc. En fi, totes notícies molt positives que em fan venir ganes de saber-ne encara més, de poder-te llegir i naturalment de tornar-te a veure aviat.
Com valia la pena de fer aquest viatge i d’acceptar les dificultats que vas saber acceptar per anar ben lluny a buscar-te a tu mateixa!
Ara sentiràs més que mai que val la pena viure, estimar la vida, tenir amics que t’estimen, estimar i ser estimada, donar i rebre.
T’han passat moltes coses, has conegut moltes formes de ser i d’actuar, t’ho has passat molt malament i també alguna vegada meravellosament bé. Tot això t’ha enriquit, tot això és la vida. Potser fràgil i al mateix temps d’una gran vitalitat, d’una gran força interior.
Tenim ganes tots de saber moltes coses de tu. Quan parlo amb la Maria Eugènia, la Roser, la Chitina, en Jaime, el Fede, la Cristina, els amics d’Horta, els de París, en Manuel i la Nathalie, els nens, les meves amiguetes del Ticino, etc., tothom em demana de seguida com estàs i tothom ja voldria sentir o llegir les teves aventures amazòniques!
T’esperem amb els braços oberts, amb molta serenitat i esperança perquè pensem que, a través de totes aquestes experiències, ara has adquirit una maduresa que t’ajudarà a mantenir l’equilibri, del perquè i del per com que has anat a buscar, que t’han ajudat a buscar i a trobar. Amb els germans Fàbregas, amb la Judit, amb el Santi, amb els amics de Dosrius i de Prato Raso, vivint totes aquestes experiències t’has obert una porta per a una nova vida plena, bonica i compartida amb els que t’estimen.
El Mia et portarà aquesta carta també. Desitjo de tot cor que les últimes setmanes al Brasil siguin tal com les desitges i que tot et vagi molt i molt bé.
T’estimo com sempre i t’envio mil petonets.
Mamà (i jo igualment, Papà)